Què ha de passar perquè la mestra aprengui?

Crec que el principal en aquesta qüestió, és tenir interès per aprendre, perquè si no tens interès, podràs memoritzar coses, altres coses et passaran per davant i no te n’adonaràs, la mateixa situació et tornarà a passar al dia següent i no te’n tornaràs a adonar. Per tant, has de tenir interès i ganes d’aprendre per poder adonar-te’n del que passa al teu voltant, per a poder valorar les teves reaccions i les reaccions dels nens davant aquestes. Hi ha d’haver la voluntat com a factor principal, perquè si aquest no hi és, ja pots fer tot el que vulguis, que no aprendràs.

Per altra banda, crec que perquè hi hagi un aprenentatge, també s’ha de replantejar les seves pròpies accions, la mestra ha de ser una observadora del seu propi procés d’aprenentatge. S’haurà de qüestionar: Fem el correcte? Ho estic fent de la manera correcte? Seria millor si ho fes d’una altra manera? Totes aquestes qüestions, es poden intentar respondre amb alguns estris, com per exemple un diari d’aula, graelles d’avaluació, on també hi hagi una autoavaluació, etc. Fora qüestionar-se el que ja sap, mai podríem aprendre, ja sempre viuríem en les rutines (que ens aporten seguretat), però no tendria els ulls oberts cap a altres possibles ventalls o opcions. A més, la mestra també serà l’encarregada d’avaluar, el canvi que s’ha produït arrel d’aquest dubtes. Haurà de mirar si ha complert els objectius que s’havia proposat en un principi, si han mancat algunes coses, quines altres podrien haver estat millor, etc.

Perquè aprengui, també hi ha d’haver algú o alguna cosa que la pugui formar, com per exemple articles, llibres, situacions que vius una i una altra vegada fins que aprens a dominar, etc. O algú altre que també l’ajudi a veure els seus propis errors, en aquest cas, ens són de gran ajuda els nostres companys, ja què a cops, ens costa reconèixer els nostres propis defectes. Per tant, la feina en grup, sempre ajuda a avançar i aprendre coses noves. No mirar sols la seva pròpia experiència, sinó també l’experiència dels altres. No tancar-nos en nosaltres mateixos, sinó obrir-nos a l’exterior.

Per altra banda, tot i què no sigui necessari, també està bé que hi hagi un incentiu, per petit que aquest sigui. Crec que en aquest cas, basta el reconeixement per part dels altes de la nostra feina realitzada, amb les paraules d’un company, amb el somriure d’un nen que valora la feina que ha fet (que s’ha après aquella cançó i que ara li està ensenyant).

Què ha de passar perquè jo aprengui?

Crec que tots aquests punts dels que he estat parlant, també es poden aplicar a mi com a futura mestra, ja que si no hi ha la voluntat, les ganes de millorar, la contrastació de coneixements, el tornar enrere i l’anar endavant, l’avaluació del què he fet, del per què m’ha servit, el treball en equip, l’ajuda externa (ja sigui de persones o materials com llibres, articles, etc), la gratitud dels altres, a mi també em seria realment complicat aprendre, per no dir impossible.