Què ha de passar perquè la mestra aprengui?

Crec que el principal en aquesta qüestió, és tenir interès per aprendre, perquè si no tens interès, podràs memoritzar coses, altres coses et passaran per davant i no te n’adonaràs, la mateixa situació et tornarà a passar al dia següent i no te’n tornaràs a adonar. Per tant, has de tenir interès i ganes d’aprendre per poder adonar-te’n del que passa al teu voltant, per a poder valorar les teves reaccions i les reaccions dels nens davant aquestes. Hi ha d’haver la voluntat com a factor principal, perquè si aquest no hi és, ja pots fer tot el que vulguis, que no aprendràs.

Per altra banda, crec que perquè hi hagi un aprenentatge, també s’ha de replantejar les seves pròpies accions, la mestra ha de ser una observadora del seu propi procés d’aprenentatge. S’haurà de qüestionar: Fem el correcte? Ho estic fent de la manera correcte? Seria millor si ho fes d’una altra manera? Totes aquestes qüestions, es poden intentar respondre amb alguns estris, com per exemple un diari d’aula, graelles d’avaluació, on també hi hagi una autoavaluació, etc. Fora qüestionar-se el que ja sap, mai podríem aprendre, ja sempre viuríem en les rutines (que ens aporten seguretat), però no tendria els ulls oberts cap a altres possibles ventalls o opcions. A més, la mestra també serà l’encarregada d’avaluar, el canvi que s’ha produït arrel d’aquest dubtes. Haurà de mirar si ha complert els objectius que s’havia proposat en un principi, si han mancat algunes coses, quines altres podrien haver estat millor, etc.

Perquè aprengui, també hi ha d’haver algú o alguna cosa que la pugui formar, com per exemple articles, llibres, situacions que vius una i una altra vegada fins que aprens a dominar, etc. O algú altre que també l’ajudi a veure els seus propis errors, en aquest cas, ens són de gran ajuda els nostres companys, ja què a cops, ens costa reconèixer els nostres propis defectes. Per tant, la feina en grup, sempre ajuda a avançar i aprendre coses noves. No mirar sols la seva pròpia experiència, sinó també l’experiència dels altres. No tancar-nos en nosaltres mateixos, sinó obrir-nos a l’exterior.

Per altra banda, tot i què no sigui necessari, també està bé que hi hagi un incentiu, per petit que aquest sigui. Crec que en aquest cas, basta el reconeixement per part dels altes de la nostra feina realitzada, amb les paraules d’un company, amb el somriure d’un nen que valora la feina que ha fet (que s’ha après aquella cançó i que ara li està ensenyant).

Què ha de passar perquè jo aprengui?

Crec que tots aquests punts dels que he estat parlant, també es poden aplicar a mi com a futura mestra, ja que si no hi ha la voluntat, les ganes de millorar, la contrastació de coneixements, el tornar enrere i l’anar endavant, l’avaluació del què he fet, del per què m’ha servit, el treball en equip, l’ajuda externa (ja sigui de persones o materials com llibres, articles, etc), la gratitud dels altres, a mi també em seria realment complicat aprendre, per no dir impossible.

Projecte de millora

El nostre projecte de millora és el de “Relació escola- família”, i va ser elegit pel centre on estam fent pràctiques. La directora ens va comunicar que havien elegit aquest tema, perquè consideraven que la relació que mantenien amb les famílies, si bé era existent, trobaven que no era la suficient. El que pretenia la directora, era que sobretot intentàssim involucrar a aquelles famílies que intentaven evadir la relació amb el centre. 

Per començar amb el projecte, varem fer un anàlisi de quines activitats ja es feien al centre per mantenir aquesta relació, algunes d’aquestes activitats que varem trobar, varen ser les següents: notícies diàries a l’agenda per part dels pares (contant el que havien fet la tarda del dia anterior o el cap de setmana), anotacions dels tutors si succeïa algun esdeveniment especial amb aquest nen (per exemple si havia mossegat) o per demanar alguna cosa (ex: necessita drapets),  resum diari del dia penjat a la porta (explicant els esdeveniments més especials, si hi havia hagut protragonista, la proposta que s’havia realitzat, etc.), reunions trimestrals (on s’elegien alguns temes per parlar amb els pares, els temes de la reunió del 3r trimestre, que ha estat la que he pogut presenciar, han estat: què és la psicomotricitat? I el llevar els drapets), tutories (que poden ser demanades tant pels pares com pel tutor), comunicacions mitjançant papers (per anunciar conta-contes, taller de crespells...), xerrades a l’ entrada i sortida dels nens (per comentar com ha anat el dia o algun esdeveniment especial, si necessita medicament,...) i  plafons sobre els hàbits dels nens (que eren dels nens de 2-3 anys quan eren nadons). 

Un cop varem saber tot el que es feia al centre, varem començar a pensar, idear o cercar algunes activitats noves, i a més, intentar que aquestes també involucressin als pares que semblaven no tenir gaire interès per a mantenir la relació. 

Al principi anàvem bastant perdudes en el tema, perquè com podien fer involucrar a aquestes famílies, si ni el mateix centre no en tenia ni idea de per on començar? Nosaltres tampoc no podíem obligar a les famílies a participar en activitats que ells no volguessin. Així que anàrem a parlar amb el nostre tutor i amb na Maria Ferrer sobre el tema. Entre els dos, ens varen ajudar a orientar el projecte i ens varen donar idees sobre algunes activitats a realitzar, a més de molta bibliografia per a llegir (comptant diversos llibres i articles). 

A partir de la bibliografia, els consells que ens havien donat i de l’objectiu d’intentar involucrar a aquestes famílies, varem començar a  idear diverses activitats, de les quals, durant les nostres pràctiques n’hem pogut fer quatre: 

Guia de relació escola-família:  aquesta guia està estreta de diversos llibres i articles que ens va recomenar na Maria Ferrer, i a partir d’aquí, varem realitzar una guia per poder ajudar a sabre a les tutores així com s’havien de comportar, quina era la millor manera de dir alguna cosa, quines coses era millor no dir-les,... sobretot alhora de parlar amb aquelles famílies que semblen no tenir massa interès. 

Enquesta: l’enquesta contava amb diferents activitats/tallers on els pares havien de decidir quines els agraden més i quin era l'horari que preferien per tal d'incloure els tallers en el programa del pròxim curs. A més, l’enquesta contava amb un apartat d’observacions, on els pares podien indicar altres activitats o el que ells trobassin oportú. Cada línia tenia la seva pròpia enquesta, i aquestes varen ser donades a les reunions del 3r trimestre. La idea, és que per l’any vinent (a principi de curs), les mestres tornin a passar les enquestes per així saber en quines activitats estan realment interessats els pares i en quin horari. De tal manera, es pretèn que aquestes famílies no tenguin excusa alhora de fer una activitat que han elegit i que també han pogut elegir l’horari.

 Plafons: hem actualitzar els plafons de les nostres classes, ja que, com he comentat abans, els únics plafons que hi havia a l’escola eren els dels nens que ara estan cursant 2-3 anys, però que les fotografies eren de quan eren nadons. Per a això, cada una se n’encarregà d’actualitzar els plafons de la seva classe, a 1-2 es va actualitzar amb el tema dels hàbits (que s’havia parlat a la reunió del 2n trimestre) i a 2-3 es va actualitzar amb les sessions de creativitat, psicomotricitat o safates d’experimentació. De tal manera, preteníem que només havent de posar una mirada, els pares poguessin veure del que són capaços els seus fills, era una manera de dir-los que els seus fills ja són molt autònoms i capaços (què és el lema de l’escola). A més, alhora de penjar els plafons (que es troben penjats just al costat de la seva aula, a la seva altura), varem fer-ne una petita presentació als nens, ensenyant-los el que feien i fent una breu explicació. Després varem sortir tots a fora a penjar-lo de tal manera que els nens sabessin on estava penjat i els ho poguessin ensenyar als pares. Així que diàriament, tot i què el plafó ja du un parell de setmanes penjat, els nens segueixen ensenyant als pares el plafó i tot el que fan. 

Cançoner: varem realitzar aquesta activitat sobretot a petició del nostre tutor. El cançoner consisteix amb un recopilatori de totes les cançons que es canten a l'escoleta. Nosaltres varem apuntar a l’agenda de cada infant, que cada pare que estàs interessant amb dit CD, ens en podria dur un i nosaltres el gravaríem. Aquesta era una manera que els pares sabessin el que fan els nens a l’escoleta i quines cançons canten. La proposta ha tingut molt èxit, i a la meva classe, de 12 nens que hi ha, 11 ja han dut el CD.  A més, una nena ha apuntat apuntat aquesta setmana (com a notícia a l’agenda) que cada dia demanava als seus pares pel CD i que tota la família ja estava impacient per poder escoltar-lo. 

Altres activitats que hem deixat enregistrades i explicades al nostres projecte, han estat: racó pels pares, crear un blog (aquesta proposta la volíem dur a terme aquest curs, però davant la gran negativa tant per part de la mestres com per part de la directora, no l’hem dut a terme), taller de ioga per a famílies,...

De tot el que hem plantejat, hem intentat assessorar-nos el millor possible, comprovant apunts d’anys anteriors, nombrosa bibliografia proporcionada i informació per internet. 

Per la nostra banda, tenim alguns dubtes que el projecte arribi a anar més enllà que les activitats que hem realitzat nosaltres aquest any, ja que si bé és el centre que va elegir el tema, tampoc no han mostrat gaire interès per canviar els seus hàbits (que els aporten la seguretat). Però tot i així, han valorat la nostra feina i l'han respectat, donant les gràcies pel que sí que podran incorporar.

Per finalitzar, per avaluar el nostre projecte, hem passat la Guia als mestres, perquè la puguin veure i demanar-nos si tenen algun dubte. A més, hem realitzat graelles, per a la guia, el cançoner i els plafons, per passar-los als mestres i veure si realment complien els objectius que ens havíem plantejat amb ells, a part de poder saber l’opinió dels mestres (en totes les graelles hem posat un apartat d’observacions, per si els mestres volen afegir-hi alguna cosa i perquè les graelles no fossin tan tancades). De les altres activitats que hem deixat escrites, no hem podrem fer una avaluació ja que aquestes no s’han dut a terme, sinó que només s’han plantejades. 

Finalment dir que crec que hem arribat bastant lluny amb el nostre projecte, i que aquest m’ha fet adonar de la complexitat que hi ha en la relació escola- família, així com els diferents contextos o punts que s’han de tenir en compte perquè aquesta arribi a bon port. 


Part de la bibliografia utilitzada, és:

http://www.centrocolibri.es/pedagogia-acercade.html

http://www.mercetraveset.com/psistemica.html

1. PALACIOS, J. I altres. “Els fills i les filles als caps dels seus pares i mares: idees, expectativies i actituds”. Guix d’Infantil, n.2, Juliol-agost 2001 (37-40)

2. LOPEZ, F. “Tipus i funcions de la família”...Rev. Guix d’Infantil, núm. 16. Nov.-Des., 2003 (pags. 35-39)

3. AA. VV (2003): “La participación de los padres y las madres en la escuela”. Barcelona: Graó.

4. Bassedas, E.; Huguet, T., Solé, I (1996): “ Aprendre i ensenyar a l’educació infantil”. Barcelona: Graó.

5. Comellas, M. J. (2008). “Familia y escuela: compartir la educación”. Barcelona: Graó

6. Palou, S. (2004) “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia”. Barcelona. Graó

7. Paniagua, G (2009): “ L’estil comunicatiu amb les famílies”. Rev. Guix d’Infantil, núm. 51.

Parlant dels altres projectes...

Senyora poesia

Crec que aquest és un projecte molt interessant, ja que no només han aconseguit millorar l’hora de la sortida, com era el principal objectiu, sinó que a més han aconseguit que els nens es comencin a familiaritzar amb el llenguatge, l’expressió corporal, cultural (a través dels contes i danses populars). I no només això, sinó que també pogut aconseguir la col·laboració de les famílies. Crec que és un projecte molt engrescador i ambiciós, on els nens a part de normalitzar les seves sortides, també poden aprendre moltes coses.

El que m’ha resultat molt interessant, és que aquestes activitats es troben totes relacionades per un fil conductor (la Senyora Poesia amb el seu cofre). És a dir, no són activitats soltes, sinó que pareix que d’alguna manera tenen una continuïtat i que es troben connectades entre sí.

A la meva escoleta, els nens surten a les 12 (els que no queden a menjador), però n’hi ha que comencen a sortir a partir de les 11.30 (la minoría). Per tant, estaria bé que l’activitat començàs a les 12 menys quart, i que com fan elles, a mesura que anassin sortint els altres nens, alguna de nosaltres (o les tutores) l’anàs introduint en l’activitat.

A més, crec que aquesta activitat també es podria realitzar per als nens que (a la nostra escoleta), surten a la tarda (en aquest cas començaria a les 5). Pel demés, ho deixaria igual, ja que els nadons, a la nostra escoleta, també duen un horari diferent.

Crec que aquesta activitat em podria aportar un gran aprenentatge cultural sobre les nostres cançons, balls, poesies i gloses.

Els obstacles que veig en ella, és que la Senyora Poesia cada dia realitza activitats diferents, i en aquestes edats tan primerenques, crec que és millor repetir un parell de vegades les activitats (encara que sigui deixant passar un parell de dies pel mig). Per altra banda, per a les mestres, crec que és un poc complicat haver de crear una activitat cada dia, més que res per la falta de temps.

Com avaluació: Després d'una activitat les practicants participants fan una avaluació de la resolució de la activitat (resposta dels infants, actitud de la mestra, imprevistos, etc). Realitzam fotografies dels infants, penjam plafons per informar a les famílies del que s'ha fet, hem fet vídeos, i recull de material.

També feim una observació de les evidencies, es a dir, els infants ens demanen per la Senyora Poesia, tot el dia canten i reciten els poemes i cançons que els hem ensenyat, felicitacions dels pares, etc.

Escola- família

Aquest projecte és d’escola- família, però pel que varen descriure les meves companyes, pareix més un projecte encaminat a reforçar el vincle pares-fills amb la figura de l’escola com a referent.

D’aquest projecte, no puc dir que res m’hagi resultat nou, ja que a l’estar fent nosaltres també el projecte escola família, m’he trobat en què aquest projecte només és una petita part del nostre projecte. Ja que l’activitat proposada, també està inclosa en el nostre projecte. Només que nosaltres hem bifurcat aquesta activitat amb dues: per una banda, hem proposat fer una racó dels pares (activitat que com la següent només l’hem deixada escrita, ja que per ara, no se’ns ha deixat dur-la a terme) a l’àmplia entrada que té l’edifici de la nostra escoleta. Allà posaríem uns sofas, amb llibres i articles de consulta perquè els pares poguessin mirar, a part de que fos un lloc de reunió perquè els pares poguessin parlar tranquil·lament dels seus problemes. Per altra banda, nosaltres també vàrem proposar la vinguda d’alguna especialista (o els temes assequibles, per les tutores, els poden realitzar elles), perquè vingués a fer xerrades a l’escola sobre possibles temes que podrien interessar als pares.

Els obstacles que he vist en aquest projecte, és que crec que nosaltres encara no tenim els suficients coneixements com per fer una reunió sobre el vincle afectiu, ni la sufient pràctica com per parlar als pares sobre problemes en la negativa de menjar o en altres tipus. Crec que hagués estat millor que en aquest cas la reunió l’haguessin realitzada les tutores (amb col·laboració de les practicants, per suposat), però que no tot el pes hagués anat damunt elles. Per altra banda, no em pareix massa positiu fer dues reunions amb el tema dels contes, ja que si bé aquests són importants la segona activitat no seria ben bé una reunió, sinó un conta-contes.

Materials Naturals.

L´objectiu és que els infants realitzin diferents construccions amb els materials i els combinin (passin pedres per l´interior dels tubs, per exemple). Aquesta proposta té una finalitat més manipulativa i de descoberta dels materials. L´objectiu de potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre.

D’aquest projecte l’únic que m’ha resultat nou, és que guardin els materials no estructurats o naturals dins uns prestatges específicament per a ells. Ja que, a la meva escoleta es fa molta feina amb aquest tipus de material, per a treballar-lo, els nens tenen el joc heurístic (un cop a la setmana) i les propostes de material no estructurat (tres cops a la setmana) a 1-2 anys. Els més grans, fan safates i els nadons paneres dels tresors, per tant, amb aquest tema d’aquest tipus de material, els nostres nens ja en van ben servits.

Crec que al meu repertori professional no podria aportar res nou, a part, de com he dit guardar tot aquest material en uns prestatges en concret. Ja que pel demés, crec que són molt millor les propostes de material no estructurat i el joc heurístic que es fa a la meva escola, ja que a part que tenim més material, el treballam més cops i l’anam variant. Per altra banda, crec que s’hauria de trobar un punt mig, ja que si els nens fan joc heurístic, crec que bastaria fer una proposta de material no estructurat un cop (màxim dos) a la setmana.

L’avaluació d’aquest projecte es farà mitjançant observacions cap als infants quan interactuin amb aquest material.  

Materials naturals i reciclables.

Aquesta proposta té una finalitat més manipulativa i de descoberta dels materials. L´objectiu de potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre.

D’aquest projecte l’únic que m’ha resultat nou, és que guardin els materials no estructurats o naturals dins uns prestatges específicament per a ells. Ja que, a la meva escoleta es fa molta feina amb aquest tipus de material, per a treballar-lo, els nens tenen el joc heurístic (un cop a la setmana) i les propostes de material no estructurat (tres cops a la setmana) a 1-2 anys. Els més grans, fan safates i els nadons paneres dels tresors, per tant, amb aquest tema d’aquest tipus de material, els nostres nens ja en van ben servits.

Crec que al meu repertori professional no podria aportar res nou, a part, de com he dit guardar tot aquest material en uns prestatges en concret. Ja que pel demés, crec que són molt millor les propostes de material no estructurat i el joc heurístic que es fa a la meva escola, ja que a part que tenim més material, el treballam més cops i l’anam variant. Per altra banda, crec que s’hauria de trobar un punt mig, ja que si els nens fan joc heurístic, crec que bastaria fer una proposta de material no estructurat un cop (màxim dos) a la setmana.

Com avaluen:

Coses massa disperses, s’han desviat molt del tema de materials naturals. Han d’aprendre a separar projecte de millora d’acció de millora. Teatre i plafó són els importants i vinculats als materials.

Joguines reciclades. Menorca

Aquest projecte té com a objectius: proposar alternatives alhora de crear joguines, vitar consumisme i excés, crear joguines per a la diversitat (evitant, sexe, diners, etc.), introduir el material no estructurat com a joguina d’aula, potenciar la creativitat dels infants, potenciar el reciclatge i els beneficis que aquest aporta.

M’ha sorprès molt el fet que arribassin a crear les joguines elles, i la imaginació que han tingut alhora de crear-les. A més, totes les joguines que ens varen explicar tenien un sentit pedagògic d’aprenentatge. Per tant, tot i que les joguines fossin certament tancades, almenys tenen una utilitat educativa al mateix temps que els nens en poden gaudir igualment.

Crec que aquestes joguines es podrien adaptar a la meva escoleta en les propostes que donam els matins abans de berenar (on a vegades donam cotxes, pepes, ...). Envers d’això, ara també donariem joguines per a un fi tancat, però aquestes serien naturals.

Com a dificultat, he trobat que algunes de les joguines que varen crear, com el Mr. Potato (per aprendre les parts del cos), necessiten una retroalimentació per part d’un adult, i per tant, el nen no hi podria jugar sol. Per altra banda, mentre el mestre està pendent únicament d’aquell nen, no pot tenir també la seva mirada en els altres.

Avaluar: Graella per cada joguina per veure si complien els diferents objectius i després han parlat amb les tutores que els han dit que trabaven que les joguines seguien sent massa tancades, però que era culpa seva, perquè les han fet fer sols joguines.

Blog

Aquest projecte, té dos tipus d’objectius:

• Objectius del centre: apropar-se a les famílies, rebre feed-back d’altres escoletes, obrir-se al món.
• Objectius de les educadores: introduir-se en les noves teconologies, afavorir l’observació, pensar en com documentar l’observació (visual o escrit). Ara el centre té accés a internet. Ja comencen a fer entrades.

Promou un aprenentatge per part de les mestres sobre com utilitzar les noves tecnologies alhora de documentar i comunicar-se amb les famílies.

El projecte en sí no m’ha resultat molt nou, ja que nosaltres, en el nostre projecte escola-família, un dels objectius era crear un blog per millorar la comunicació entre ells. Per tant, en la nostra explicació d’aquesta activitat en ell, ho havíem proposat més o menys tot igual. Però, en el nostre cas, per poca disposició de les mestres i de la directora del centre, la proposta no és durà a terme. Ja que elles no saben manejar les noves tecnologies i tampoc estan disposades a aprendre’n. 

Per a avaluar:

Tasca de formació i motivació del professorat. Posar-los feinetes cada setmana per anar avaluant els progressos.

Han hagut de deixar de banda alguns objectius per formar a les mestres. Però aquests objectius es veuran en un futur.

Psicomotricitat

Aquest projecte, té com a objectius: Millorar la sessió de psicomotricitat, estructurar-la bé, crear una guia per tal que el projecte tengui una continuïtat

Aquest projecte promou l’aprenentatge de com realitzar una sessió de psicomotricitat ben feta, amb tots els seus moments.

L’única cosa que m’ha resultat nova, és l’ús d’una mascota com a referent. Pel demés, crec que per fer el projecte han seguit bastant la teoria de B. Aucouturier, que vàrem estudiar minusiosament l’any passat a l’assignatura de psicomotricitat que vàrem tenir.

A la meva escola, ja és realitzen les sessions de psicomotricitat seguint les indicacions de B. Aucouturier, i per tant, els moments ja estan ben estructurats, la sala ja està perfectament equipada i les mestres saben en rol que han de dur a terme. Així només em quedaria per adaptar el tema de la titella, que soc reticent a posar-lo perquè no acab de veure clar que hi hagi una titella dins l’aula de psico, no la trob necessària.

Per tant, aquest projecte no m’ha fet aprendre massa res nou.

No hi veig cap dificultat ni obstacle, l’únic impediment que hi veig es que no puguin canviar res del mobiliari ni aferrar res per les parets.

Avaluació: Acceptació de les mestres duent a terme la sessió ben estructurada. Per introduir als nens en segons quines rutines quan falta poc per acabar el curs, ha estat molt difícil, ja que no fan cas.

Cançoner infantil

Aquest projecte té com a objectius: que els infants adquireixin una gran quantitat d’aprenentatges significatius, que s’ho passin bé al mateix temps que estan aprenent, que els infants aprenguin a valorar la música.

D’aquest projecte m’ha semblat interessant que s’emprin diferents recursos plàstics alhora de fer el cançoner, i sobretot que els col·laborin en l’elaboració d’aquests. Pens que si els infants ajuden a fer-lo, això els farà sentir com una cosa seva, més propera, que no si ho realitza un altre.

Crec que aquest projecte es podria adaptar a la nostra escola, elaborant tota aquesta part plàstica que he estat comentat, al CD de cançons (que canten a l’escoleta) que nosaltres hem fet. I per suposat, estaria molt bé, també poder realitzar-la amb els infants.

L’avaluació la realitzen fent observacions dels infants, si aquests estan atents, participatius, si van aprenent vocabulari, les normes, etc.

Restructuració del pati 

Els objectius que tenen aquests projectes, són: oferir més material als infants, i que sigui més variat, disminuir els conflictes entre els infants, enriquir el moment de joc lliure.

D’aquest projecte, m’ha cridat l’atenció la gran quantitat de racons que han proposat per aquest. Per una banda hem sembla molt interessant, però per l’altra pens, que és com dur l’aula a fora, i pens que el temps del pati és un moment perquè l’infant pugui gaudir d’un joc més lliure.

Si bé aquest projecte seria aplicable a la nostra escola, ja que el nostre pati no està dividit per racons, crec que, com he dit, no m’acaba de fer això de dividir el pati per racons, ja que almenys a la nostra escola, els nens ja tenen racons a l’aula.

Restructuració de l’espai

L'objectiu d'aquest projectes, és el de distribuir tot l'espai del centre.

Aquest projecte m’ha resultat molt interessant, perquè no tothom té l’oportunitat de distribuir tot l’espai d’una escola. M’ha cridat molt l’atenció la manera que han tingut de distribuir els espais. 

Per altra banda, seria impossible poder fer això a la nostra escola, ja que l’edifici és nou (té 5 anys d’antiguetat) i quasi totes les aules ja estan distribuïdes, fins i tot les aules que encara no s’empren per l’ús que tindran en un futur, ara tenen un altre ús.




Per finalitzar, dels projectes de millora que ens han presentat les companyes de l'Itinerari B, m'ha sorprès molt la gran variació dels temes elegits, i en conseqüència, això m'ha fet reflexionar sobre la gran quantitat d'aspectes que podem millorar en una escoleta, ja sigui de 0-3 o de 3-6. Un dels tems dels projectes que m'han semblat més interessants, és el del traspàs dels nens de les escoletes 0-a a les de 3-6 i la gran quantitat d'activitats que es proposaven en dit projecte, per tal de millorar l'experiència dels nens. 


Per altra banda, també he trobat a faltar en molts projectes la seva avaluació, crec que aquesta, juntament amb tenir clars els objectius i el per què fem el projecte (que també he trobat a faltar en alguns projectes), és un punt molt important i referencial per saber si els canvis que hem volgut aplicar, s'han aplicat correctament, quines són les coses que hem fet bé i quines altres encara podem millorar. En el nostre projecte de millora, aquest punt crec que és el que més ens ha costat, però amb l'ajuda dels tutors i dels professor/es de la UIB, n'hem pogut quedar ben satisfets (l'explicació de l'avaluació del meu projecte es troba a d'alt, en verd). 

Reflexió sobre el contracte pedagògic

Aquesta setmana ens han encomanat reflexionar sobre el nostre contracte pedagògic, veure si l’anam complint o no, quines coses ens falten per fer, etc. Per reflexionar sobre el tema, fer dues taules comparatives, una amb els objectius i la manera d’aconseguir-los que hem vaig marcar al principi, a l’inici de les pràctiques, i la següent amb els objectius que hem vaig proposar i veure si aquests han estat assolits o no i de quina manera.

Objectius	Per aconsegui-ho faré, demanaré:
Integrar-me i aprendre sobre la gestió i planificació dels continguts d'aprenentatge.	Aniré a les reunions que es facin cada dilluns per tal de preparar les classes de cada setmana. I demanaré el perquè quan no ho entengui.
Tenir en compte en quines teories es reforcen les decisions que prenc.	Miraré els apunts d'anys anteriors per reforçar la meva manera d'actuar, o corregir-la en cas que ho hagi fet malament.
Aprendre a reaccionar adequadament amb un alumne que tingui alguna necessitat especial o algun problema que dificulti el seu aprenentatge.	No tenc cap alumne que tengui necessitats especials, per tant, aquest tema no el podré tractar durant les pràctiques. El que sí tenc, és un alumne que acaba de tenir un germà, i això ha suposat ser un petit obstacle en el seu aprenentatge, per tant seguiré els consells que em doni la meva tutora per saber com comportar-me o reaccionar al que fa. I si cal, cercaré informació per interenet.
Implicar-me al màxim en els treballs que haguem de fer en grup.	Ajudar amb tot el que faci falta i dur iniciativa amb noves idees. Respectar les decisions de les companyes (sempre que sigui possible). Compartir dubtes i preguntes amb elles per fer un treball col·laboratiu entre totes.
Implicar-me en les reunions que es facin a l'escola.	Estaré atenta a les reunions, intentaré aportar també la meva opinió (si puc), i ajudaré amb tot el que pugui amb les coses que s'hagin de fer.
Amb el treball de millora, intentar crear alguna activitat i proposta nova que pugui servir a l'escola.	Intentaré ser creativa i pensar en algunes activitats per al projecte de millora que puguin ajudar a l'escola a millorar la seva relació amb les famílies. Per a això, també m'informaré sobre la teoria sistèmica per internet i pels diferents documents que em proporcioni l'escola o miri per les revistes o internet.
Implicar-me més amb la relació amb els pares, i aprendre la manera com m'he de comportar i actuar, en les diferents situacions que puguin sorgir.	Intentaré mostrar una actitud oberta i disposta cap als pares. I demanar i intentar aprendre de la meva tutora així com m'he de comportar i actuar amb ells.

Aquí hi ha la segona taula comparativa, on he descrit que he fet al final per intentar arribar als meus objectius:

Objectius	Per aconsegui-ho faré, demanaré:
Integrar-me i aprendre sobre la gestió i planificació dels continguts d'aprenentatge.	Per assolir aquest objectiu, he anat a les reunions de línia de cada dimarts i a les reunions de programació de la setmana que es fan el dilluns. A més, he anat demanant algunes coses a la meva tutora o a altres companyes que no m’acabaven de quedar del tot clares, com és el que cas en què les tutores intenten fer les tutories arrel d’uns seminaris de Pepa Horno que han fet recentment, seguin les instruccions que s’han de basar amb fets i no amb suposicions o opinions. Durant els trascurs de les pràctiques també he tingut accés als documents de centre per veure com acababen de funcionar algunes pràctiques educatives, com per exemple: la psicomotricitat (on segueix el model de B. Aucouturier).
Tenir en compte en quines teories es reforcen les decisions que prenc.	Aquest és un punt ho he hagut de treballar bastant, ja que normalment se’m queden les teories però no la persona que els va idear. Les decisions que he pres dins l’escola, s’han basat sobretot amb les ideologies del centre, entre les que es troba la principal ideologia: Infant capaç, mestre que acompanya. D’aquesta, he descobert que l’autor, és: Mar Oliver També he intentat tenir en compte alhora de relacionar-me amb els pares, de la teoria sistèmica (que comença a estar en moviment dins el centre), de la qual els mestres varen fer alguns seminaris amb: Sílvia Palou, i he intentat seguir les reflexions que m’anava explicant la meva tutora sobre els seminaris que ella havia fet. De les sessions de psicomotricitat, m’he fixat que segueixen el mètode de B. Aucouturier. De tota manera, mai ho havia vist aplicat a nens de 1-2 anys, i tot i que les sessions segueixen els mateixos moments (alguns al principi encara no és feien, com el de representació), es diferencien bastant dels que havia pogut observar en els nens de 3-4 anys l’any passat. A més també que la nova manera de fer les tutories, es fonamenta en les explicacions de Pepa Horno, on aquestes s’han de basar amb fets i no amb suposicions o opinions.
Aprendre a reaccionar adequadament amb un alumne que tingui alguna necessitat especial o algun problema que dificulti el seu aprenentatge.	Com ja vaig dir no he tingut cap nen amb necessitats educatives especials. D’aquell nen que acabava de tenir un germà, el tema ja s’ha estabilitzat molt, arrel d’una tutoria que la mestra va fer amb els pares, a la que no vaig poder assistir, perquè en varen dir que els pares davant una persona externa es podria tancar i no voler-ne parlar. Després de fer-la, vaig parlar amb la meva tutora del que havien decidit, i finalment havia estat que el nen passaria més temps a l’escola (quedaria quasi tots els dies a dinar i a l’escola matinera, cosa que abans no feia), però que ara envers de venir-lo a recollir uns padrins, o uns oncles (com havien fet aquest darrer mes), el vendrien a recollir un dels dos pares. I que el nen aniria a casa seva amb els pares (i no a una casa externa), en aquest temps intentarien passar la major part en atenció del nen. És a dir, passar menys temps amb ell (ja que amb un altre nen no era possible passar el mateix) però que com a mínim aquest fos de qualitat per al nen. Sembla que s’ha intentat recuperar bastant els hàbits que el nen tenia abans que naixés el germà. I tot això a dut a una constant millora del comportament del nen.
Implicar-me al màxim en els treballs que haguem de fer en grup.	Intent implicar-me al màxim en tots els treballs que realitzam (el de centre, el projecte de millora, etc). Intent aportar una ment oberta i creativa alhora. Per ara les coses dins les grup van sobre rodes, i ens compenetram molt bé alhora de fer una tasca o cercar alguna informació.
Implicar-me en les reunions que es facin a l'escola.	Com he dit, he assistit a totes les reunions dels dilluns (programació) i del dimecres (reunions de línia). En ella he intentat suggerir algunes opinions o fer algunes coses. Per exemple, en les reunions de programació ja he preparat uns quants cops activitats per als nens. I en les reunions de línia, intent donar la meva opinió (sempre respectant la de les mestres), i suggerir idees. A més, sembla que ara ja soc la mecanògrafa oficial per passar els diferents textos que anam redactant.
Amb el treball de millora, intentar crear alguna activitat i proposta nova que pugui servir a l'escola.	Ara ens trobam de ple submergides amb el projecte de millora (millorar les relacions escola-família). En ell, entre totes, ja se’ns han ocorregut moltíssimes propostes per a millorar la relació (des de crear un racó pels pares dins l’escola, fins a fer gimnàstica per mares i nadons, o crear un qüestionari per saber quin tipus d’activitats d’entre un gran ventall interessaria als pares i quins horaris, o fer un blog d’aula). Però per ara, sembla que les úniques que han acabat de fer a la directora del centre han estat la de actualitzar els plafons i la de fer el qüestionari.  Les altres, no sap si es duran a terme, per falta de recursos, temps i interès.
Implicar-me més amb la relació amb els pares, i aprendre la manera com m'he de comportar i actuar, en les diferents situacions que puguin sorgir.	Durant aquest temps, he intentat mostrar l’actitud oberta i disposta cap als pares. He intentat parlar amb ells quan venien a deixar o a recollir els nens, i crec que hi ha alguns pares que ja m’han agafat com a mínim alguna confiança. L’altre dia vaig passar a un pare per correu unes fotografies de la petita festa d’aniversari que havíem fet al seu fill a l’escoleta. Tot i així crec (sobretot alguns) guarden bastant les distàncies. He intentat fixar-me en com actua la meva tutora i he intentat fer per jo mateixa les coses que semblaven anar bé per a la relació. Per altra banda, m’hagués agradat molt assistir a alguna tutoria amb alguns pares, i ho he demanat a la meva tutora uns quants cops, però per ara, encara no he pogut assitir a cap.

En aquesta darrera taula, he intentat reflexionar sobre cada un dels objectius que m’havia marcat al principi, i explicar que havia anat fent per intentar dur-los a terme. Crec que alguns els he pogut portar  a més bon port que d’altres, com és el del marc teòric, on he intentat treballar bastant o en la implicació en les reunions. Del que estic més descontenta sobre els resultats ha estat amb el de la relació amb els pares, però tot i així crec que he fet tot el que he pogut o se m’ha deixat. De tota manera, en aquest darrer mes de pràctiques, intentaré anar millorant-los a fi de poder explotar el millor que pugui cada un d’ells. 

REFLEXIÓ SOBRE LES PRÀCTIQUES

Des del primer moment que vaig arribar al centre, em vaig sentir molt acollida i arropada, tant pel personal que treballa al centre (tant docent com no docent) com pels infants. Crec que el fet que em sentís tan a gust m’ha ajudat molt alhora d’agafar confiança i implicar-me des de bon principi en els hàbits de l’escola.  En pocs dies, ja hem sabia tots els noms dels nens de la meva aula, dels nens d’altres aules, de tots els mestres i d’altre personal que també es troba a l’escola.

Em va semblar un poc estrany, però quan vaig començar no vaig sentir por, sinó moltíssimes ganes d’aprendre, intentar aplicar tot el que m’havien ensenyat durant aquests dos anys i mig, i sobretot d’apropar-me a la classe, a la seva manera de fer, incorporar-me a l’aula com una més, cosa que va ser possible gràcies a la gran acollida que ja he esmentat abans.

Durant les pràctiques, hi ha hagut dies “millors” i dies “pitjors”, dies en què m’ha costat més saber com comportar-me davant algunes reaccions dels infants (com per exemple alguna “pataleta” o no voler menjar alguna cosa) i dies en què tot semblava sortir rodat i en el mateix moment sabia com comportar-me. Aquests moments d’incertesa han anat minvant setmana a setmana, ja que com tot, suposo que vas agafant experiència i taules per  reaccionar d’una manera més ràpida i eficaç a les coses. Tot i així, encara em queda un llarg camí per recórrer, però gràcies a la meva tutora, l'experiència que vaig adquirint i a les diferents mestres que van passant per l'aula, puc anar avançant.

El que més m’ha sorprès de tot el període de pràctiques és la rapidesa en què aprenen els nens, sempre he sentit dir que “els nens són com esponges”, però fins aquest any, no ho he pogut tenir a mà, i després d’aquest temps, no puc fer res més que corroborar-ho. En el poc temps que duc allà, he passat de veure com nens que es quedaven asseguts tot el dia plorant, han començat a caminar, com molts dels nens deien les seves primeres paraules i fins i tot frases! Com han après a rentar-se les mans, ...

M’encanta despertar-me els matins i pensar “què és allò nou què aprendré avui?”, ja que no hi ha dia què me’n vagi sense descobrir alguna cosa nova: sobre la rapidesa amb què avancen els nens, sobre els passos que van seguint fins aprendre a gatejar, sobre els diferents trucs que hi ha per acostar el menjar als nens quan no el volen provar, sobre les habilitats i imaginació dels nens, i un llarg etcètera que seria difícil acabar i en el que segur que demà hi podria posar alguna cosa nova. 



El que sí que m'agradaria aprendre, i per ara no se m'ha donat la possibilitat, és com fer les tutories. Allà en el centre, tenen una nova política, on els comentaris dels mestres s'han de fer amb fets i no amb opinions. Crec que són una manera molt interessant de fer-les i m'agradaria poder assistir a alguna per tastar directament la manera de reaccionar del mestre i dels pares, i així poder fer-me una idea de com són realment. 

Ara ja ens trobam a més de la meitat de les pràctiques, em sembla increïble que ja duem quasi 3 mesos al centre, el temps passa volant quan el gaudeixes! 

REFLEXIÓ SOBRE UNA BONA PRÀCTICA A L'AULA DE LES CIRERES

Crec que l’autonomia que demostren els infants en tot el procés que es du a terme abans d’anar a psicomotricitat és una bona pràctica d’aula, ja que en ella es té molt present l’autonomia dels infants i es confia plenament amb les seves capacitats. He de dir, que a nivell de centre, totes les aules de la mateixa línia, duen a terme a mateixa pràctica, però a la nostra aula, les Cireres, hem afegit que els nens aprenguin a identificar els seus objectes personals (capsa, sabates i mitjons), i què, tot i què en principi no estava previst per part nostra, molts d’ells ja identifiquen també els dels companys.

Aquesta pràctica es fa amb un grup de 12 infants d’entre 1 i 2 anys (hi ha nens nascuts des de març fins al desembre, per tant, la diferència entre ells i el seu nivell maduratiu, és notable). D’entre ells, no hi ha cap nen amb necessitats educatives especials. Aquesta bona pràctica, es du a terme el dilluns, uns deu minuts abans d’anar a fer psicomotricitat (que sol començar sobre les 10.00 h) i l’espai on es du a terme, és la seva aula habitual, l’aula de les cireres.  

Tot i què costa acceptar-ho, però ens podem adonar (com vaig fer jo després de mirar les fotografies de la primera setmana de pràctiques) hi ha alumnes que sempre et criden més l’atenció i estàs més pendent d’ells. M’he adonat que hi ha segons quins nens que potser hi tens més afinitat, o que ells ja des de ben petits tenen un do especial per captar la teva atenció. Per exemple, hi ha alguns nens, què tot i que es saben llevar les sabates perfectament, no se les lleven fins que te s’asseus al seu costat i observes i recolzes tot el procés. Són petits detalls, que potser no t’anadones al moment, però que si vas reflexionant el què fas diàriament, repassant fotografies, parlant amb els altres mestres..., te’n pots adonar i d’aquesta manera arribar a corregir.

D’aquesta manera, també hi ha alumnes que passen més desapercebuts, perquè mai et venen a ensenyar el que fan, i no et venen a cercar o potser no et criden tant l’atenció. Per tant, si tu no n’ets conscients, no els pots donar resposta. Així què és important fer un anàlisi de consciència de la nostra tasca, recordant la nostra actuació i si en aquesta he estat pendent de tots els nens de l’aula. I si em deixat algun infant, tenir-ho en compte i intentar rectificar-ho per a la propera vegada.

La meva tutora, n’és plenament conscient del que passa, per tant intenta fixar-se en tots els nens, de manera especial en els que normalment no et venen a cridar l’atenció, per així poder donar a cada un tota l’atenció que necessiten. Igual que ella, jo crec, que sempre et sols fixar en alguns nens en concret, perquè et criden més l’atenció, ja sigui d’una forma positiva, com per exemple per ensenyar-te alguna cosa que ja saben fer bé, com de manera inadequada, com per exemple si peguen o mosseguen. Però, hem de ser conscients d’això, i posar els mitjans necessaris perquè tots els nens rebin l’atenció que necessiten i no passin desapercebuts.

Alguns dels objectius i aprenentatges que promou, són:

·        Promoure l’autonomia dels infants.

·        Aprendre a llevar-se les sabates.

·        Aprendre a posar-se els mitjons.

·        Aprendre a seure.

·        Reconèixer les seves pertinences i les dels companys.

·        Aprendre a col·locar les coses als seus lloc.

·        Reconèixer l’espai on es col·loca cada cosa.

·        El reconeixement dels objectes personals.

·    Afavorir el desenvolupament de les seves capacitats per a conèixer-se a ells mateixos i interpretar el seu entorn.

·        Tenir cura dels seus objectes personals (la seva capsa, mitjons i sabates).

·        Afavorir la capacitat de concentració, per a posar-se les sabates.

·        Desenvolupar la motricitat fina.

En ella, es treballen les tres àrees d’educació infantil:

·        Coneixement de sí mateix i autonomia personal.

  Formar-se una imatge ajustada i positiva de si mateix a través de la interacció amb els altres i de la identificació gradual de les pròpies característiques, possibilitats i limitacions, desenvolupant sentiments d'autoestima i autonomia personal.

  Conèixer i representar el seu cos, els seus elements i algunes de les seves funcions, descobrint les possibilitats d'acció i d'expressió, i coordinant i controlant cada vegada amb major precisió gestos i moviments.

  Realitzar, de manera cada vegada més autònoma, activitats habituals i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment d'autoconfiança i la capacitat d'iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les seves necessitats bàsiques.

  Progressar en l'adquisició d'hàbits i actituds relacionats amb la seguretat, la higiene i l'enfortiment de la salut, apreciant i gaudint de les situacions quotidianes d'equilibri i benestar emocional. 

·        Coneixement de l’entorn.

 Relacionar-se amb els altres, de forma cada vegada més equilibrada i satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de comportament social i ajustant la seva conducta a elles.

·        Llenguatges: Comunicació i representació

  Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge i gaudir, d'expressió d'idees i sentiments, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.

  Comprendre les intencions i missatges d'altres nens i adults, adoptant una actitud positiva cap a la llengua, tant pròpia com a estrangera.

Aquesta pràctica es fonamenta en:

·        Afavorir la progressiva autonomia personal dels infants.

·        Respectar el nivell maduratiu dels infants.

·        Tenir en compte les individualitats dels infants.

La Filosofia de l’escola es basa en la idea d’infant capaç. A les educadores els seria més fàcil, més ràpid i més còmode fer-ho elles, enlloc de donar l’oportunitat de fer-ho a cada nen,  de donar-li el temps que cada un necessita.

Les educadores s’encarreguen d’acompanyar als infants en els seus reptes, els observen enregistrant els seus avanços i preparen l’espai i el material perquè puguin desenvolupar totes les seves capacitats.

Aquestes llibertat d’actuació per part dels infants no és del cent per cent sinó que és dóna dins un marc de normes (poques i clares), que els permeten sentir-se segurs. Aquestes són absolutament necessàries pel funcionament ja no només del centre sinó dins la vida.

Crec que tant el centre com la mestra, estan molt contents amb aquesta pràctica, perquè es veuen els avanços que van fent, l’autonomia que van adquirint, setmana a setmana. I ells mostren la seva satisfacció, quan nosaltres reconeixem i els diem que ho han fet bé. L’aprendre a llevar-se les sabates per ell sol, es troba dins la filosofia principal del centre “INFANT CAPAÇ, MESTRE QUE ACOMPANYA”. Per tant, el centre li atorga una gran importància a aquests petits, grans avanços.

Algunes pràctiques no podem trobar al centre:

·        Mesclar els infants de diferents edats.  Crec que seria positiu que els nens de diferents edats per fer algunes activitats, tallers, al moment del pati,... De fet, el pati d’1-2 i el de 2-3 es troben connectats i a cops he demanat a la meva tutora, perquè la barrera que els separa sempre està tancada i si no seria bo que l’obrissin. Ella sempre hem respon encongint-se d’espatlles, com si em digués que ella hi estaria d’acord, però que el centre ho ha decidit així.

·        Beure amb tassons de vidre i no plàstic. Tenguin a l’abast els tassons. Aquesta millora l’he tret de l’altra pràctica que vaig fer, on vaig posar una taula comparativa on crec que s’explica bastant bé com es podria millorar.

·        Menjar amb els infants per donar-los un bon exemple. Crec que és una bona pràctica ja que es dona exemple als infants de com comportar-se al temps del dinar i que et vegin menjar de tot. Algunes companyes m’han comentat que ja hi ha centre que la duen a terme, però tot i així, jo crec que hi hauria d’haver algú (sobretot a les aules dels més petits) què estàs més pendent per si ha d’ajudar algun nen a menjar, o fer-li provar algun plat que des de ben primer moment es nega a menjar.

·        Maleta de traspàs. Ja fa un parell d’anys que he sentit a parlar d’aquesta pràctica i em sembla molt interessant que els nens que el canvi d’escola (o fins i tot de línia) es faci amb aquesta maleta. De fet, en el nostre projecte de millora, l’hem inclosa, ja que ens sembla una pràctica molt interessant.

Alguns aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica

·        Respectar l’autonomia dels infants.

·        Respectar els ritmes dels infants, el seu moment evolutiu.

·        Respectar la identitat dels infants.

·        Respectar (dins el possible) els seus desitjos i  les seves opinions.

·        Bona organització, però al mateix temps que sigui flexible.

·        Bona presentació, amb materials provocadors.

·        Que permeti establir vincles afectius (nen- adult).

·        Que es cregui amb el que es fa.

·        Que hi hagi intencionalitat educativa.

·        Donar protagonisme a l’infant.

·        Que tengui un valor pel centre

·        Que sigui prenentatge vivencial i significatiu.

·        Que sigui una pràctica documentada, i que es reflexioni, per poder millorar-la en cas que sigui necessària.