Descriu com ocorre una jornada al centre i aula
on estàs realitzant les pràctiques.
En el dia a dia, primer
anam a cercar als nens que estan a l’escoleta matinera (que és en una altra
aula d’1-2 anys) i ens dirigim cap a la nostra aula. Després, per a fer temps
perquè vagin arribant els altres nens, els traiem alguna proposta de joc per a
jugar (per exemple els cotxets, les miniatures, etc.).
Sobre les 9 i quart,
començam a berenar, per a això, tots els nens s’asseuen a una paret en concret
i els anam donant el pa. Un cop acabat de berenar, els donam un tovalloleta
perquè ells sols es rentin les mans i la cara. I després els demanam qui vol
beure aigua, els que volen, van a una altra paret, i allà els donam els tassons
amb l’aigua, però la beuen ells tot sols.
Un cop finalitzat,
“passam llista”. Tenim un mural, on cada nen va posant la seva fotografia al
mural. Quan els donam la fotografia els solem demanar com estan, si estan
contents, etc. i ells solen donar un petó a la seva foto abans de penjar-la. Si
hi ha algun nen que no ha vingut, posam la seva fotografia a d’alt del mural i
li enviam un petó.
Després d’això, anam
als coixins a llegir les notícies de cada nen, que duen apuntades a les
agendes. Per a això, els ensenyam la seva fotografia de l’agenda als nens, els
llegim la notícia (alguna cosa rellevant que varen fer l’horabaixa anterior,
que els han apuntat les famílies), i després la comentam amb ells, demanant-los
si varen fer allò o allò altre, si els va agradar, etc.
Un cop finalitzat això,
recollim les joguines que hem tret anteriorment, amb ajuda dels nens. I
realitzam la proposta principal del dia, o psicomotricitat (dilluns) o joc
heurístic (dijous), depenent del dia.
Sobre les 10 i mitja,
11 menys quart, els posam les jaquetes i anam al pati. Allà els nens juguen amb
les joguines del pati o entre ells. Estam al pati fins devers les 11 i quart.
Després tornam a l’aula
i començam a canviar paquets, mentre l’altra mestra fa jocs de falda amb els
nens (cançons, serra mamerra, titelles, etc).
Devers les 12, arriben
els pares dels nens que no és queden al menjador (la gran majoria). I a la
mateixa hora, començam a servir el dinar. Nosaltres preparam les taules i els
posam els pitets, però ells mengen sols.
Sobre la dotze i mitja,
començam a recollir les coses del dinar i els tornam a donar una altra
tovalloleta perquè es facin neta la cara i les mans. Nosaltres els descordam el
pitet i ells el van a dur al seu lloc (dins una caixa blava de la classe del
costat).
Finalment, distribuïm
les hamaques i repartim els xumets,
mentre els nens es van llevant les sabates. Un cop finalitzat, el nens posen
les sabates davall les hamaques i s’hi tomben. Llavors nosaltres els tapam.
L’horabaixa, a cops
tenc reunió amb la tutora o reunió de línia (dilluns i dimecres), el dijous no
hi anam perquè tenim classe a la uib. I els altres dos dies els nens fan joc
lliure o anam al pati si fan bon temps. Després, devers les quatre es serveix
el berenar. Les mestres tornam a posar els pitets i ells tornen a menjar sols.
Després del berenar, ja comencen a arribar pares i els altres nens segueixen
fent joc lliure fins que el venen a recollir.
1. Què fan els
infants en un dia típic?
Les
activitats que he descrit a d’alt.
2. Qui decideix com
s´ha d´ensenyar i avaluar?
Com
ensenyar i avaluar, està recollint dins el PEC del centre, per tant, està
planificat i decidit pels diferents mestres que en formen part i per la
directora d’aquest.
3. Quines estructures, pràctiques o
comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
El dit
de l’escola és: l’infant capaç, mestre que acompanya.
Per
tant, tots els mestres es regeixen principalment per això. La nostra funció com
a mestres, es donar la major autonomia i protagonisme possible a l’infant,
respectant el seus temps i ritmes, no donant-li presa, i ajudant-lo només quan
ho necessiti.
Alguns comportaments que ajuden a donar autonomia als infants, són: donar-los temps perquè es posin les sabates, només intervenir en el procés el mínim possible, recordant els passos que ha de seguir o ajudant-lo si veiem que no té força suficient per llevar-se-les. Un altre exemple, seria a l'hora de llevar-se les jaquetes per sortir al pati, nosaltres només els ajudam a llevar-se la primera màniga, esperant que ells es llevin la resta de la jaqueta sols. Només intervenim en cas que no puguin ells.
4. Com estan organitzades les aules, les
rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on
començar i quan acabar? Quan sorgeix un
problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les
aules consten d’una entrada bastant àmplia, on hi trobam els penjadors, i a on
també es fa el joc heurístic, el dinar i la siesta. Després un barrera que
condueix a l’aula i a l’esquerra hi ha el bany (que té el canviador, prestatges
per posar el bolquers de cada nen, uns rentadors i un banys a l’altura dels
nens) que també està tancat amb una altra barrera.
L’aula és quadrada i té
accés directe al pati, mitjançant portes de vidre. Al terra només
hi ha un matalesset amb coixins que es va canviant de zona. Després hi ha una
zona amb armaris i estantaries empotrades. Una zona amb el mural de les fotos.
Una zona per al protagonista. Un mirall a l’altura dels nens i finalment
algunes coses que penjen del sostre.
L’aula està organitzada per la mestra, per
dinar i preparar les hamaques per la siesta també ho canvia tot ella o amb
l’ajuda d’una +1. L’única cosa que prepara una altra mestra, és l’entrada quan
es fa el joc heurístic, ja que durant la setmana tots els nens de 0-1 fan el
mateix.
Els
horaris o les rutines són les que he explicat a l’activitat anterior. I estan preparades
per la mestra (tot i què totes les classes de la mateixa edat segueixen unes
mateixes rutines, les propostes varien d’una classe a altre). A més el dia que
es va a psicomotricitat o a fer el joc heurístic varia també segons la classe.
Aquestes activitats supòs que tenen el dia assignat des de direcció. Les
rutines sempre es fan en el mateix ordre, per tant es fan una rere l’altre. I
s’acaben quan els nens han realitzat l’activitat seguint el seu propi ritme o
estan cansants de fer-la (en aquest cas la talla la mestra tutora).
L’aula
de psicomotricitat de 0-1, es troba a una altra aula a part, però en el mateix
passadís de la nostra aula. L’aula sempre està preparada per una mestra +1, que
ens acompanya durant tota la sessió. I l’activitat sol tenir un horari bastant
fix, es sol començar i acabar a la mateixa hora (això no vol dir que a cops es
pugui allargar o acursar un poc més segons les necessitats dels nens).
El
pati, està conectat amb la nostra aula i amb dues més de 0-1 (les altres dues
aules de 0-1, estan a un altre passadís i tenen un altre pati). Al pati s’hi
pot accedir directament des de totes les aules. I tot i que des de la nostra
aula no es pot accedir directament a les altres dues, les altres dues sí que
estan connectades entres sí. El temps del pati també té un horari concret, però
això no vol dir que també varii segons les necessitats dels nens o segons el
temps que faci (si fa mal temps es sol fer al passadís).
Per
ara no ha sorgit cap problema o entrebanc important, però si hi ha hagut petits
retrassos, que s’han solucionat fent més curta o donant més temps a una o altra
activitat. El més important és que no hi ha presses, i si una cosa on es pot
fer avui, es fa demà.
5. Com interactuen
els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Els
infants d’1-2 (la meva classe), encara quasi no interactuen entre ells. Solen
jugar sols. Però sí que ja s’han vist algunes petites interaccions, com
veure’ls agafats de les mans, ballar junts, fer-se alguna carícia, pegar-se o
llevar-se els objectes.
Per
tant, no col·laboren junts, ni s’ajuden per a aprendre. Però sí, que si el
mestre li diu a un nen que alguna cosa no es pot fer i el nen la fa, algun dels
més grans, li recorda al nen que no ho pot fer, dient el seu nom i la paraula
“no”, quan fa aquella acció.
6. Com interactuen
amb el mestre/a?
Només
hi ha un dels nens que ha començat a parlar un poc més, els altres només diuen
“sí”, “no” o “mama i papa”.
Per
tant, la interacció que mantenen amb la mestra és més bé una interacció no
verbal. Per exemple, quan la volen cridar o cridar la seva atenció, normalment
s’acosten a ella, ploren o la nena que ja ha començat a parlar més, empra una
paraula concreta per referir-se a ella.
La
interacció entre ells, com he dit és una interacció més bé no verbal, on les
expressions de la cara tenen un gran pes, així com els gestos, o el to de veu
de la mestra emprat en les diferents situacions (quan s’enfada, per cridar
l’atenció dels nens, en les activitats de falda, etc.). També comencen a tenir
un pes bastant important el “sí” o el “no”.
De
tota manera, encara que els nens encara no parlin, no vol dir que no entenguin
el que ella els hi diu. Ja que quan els diu alguna cosa, la solen entendre i
fer.
7. Com s’interectua
amb les famílies?
La
interacció amb les famílies, es fa tant quan deixen els nens a l’escola com
quan el venen a cercar.
Quan
deixen als nens, els pares solen comentar a la mestra si ha estat bé o no, si
ha de prendre algun medicament, que va fer el dia anterior o alguna cosa
semblant.
En
canvi, quan el venen a recollir, és la mestra la que els sol comentar com ha
passat el dia el nen, i què ha fet.
Després
també hi ha les reunions trimestrals, la reunió d’inici de curs i les tutories
que es poden fer.
Es fa
una reunió amb els parells novells al juny abans de començar el curs.
La
setmana del protagonista, també venen els pares a l’escola a contar la història
dels seus fills i a col·laborar amb les activitats que es puguin dur a terme.
Les
famílies i la mestra també es comuniquen mitjançant les agendes, on les
famílies escriuen alguna cosa que l’infant ha fet l’horabaixa del dia anterior.
A més,
la mestra també fa un resum del dia i el penja a la porta de l’aula perquè els
pares puguin veure que han anat fent els nens durant el dia.
Finalmenta,
també podem trobar diferents cartells o anuncis de comunicació mestra-família
per a diferents esdeveniments.
8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és
aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
Sí, el
següent:
Justificació
Per
a la majoria dels infants el moment de començar a l’escola, és el primer
trencament de la presència continua de les persones del seu entorn proper. Això
crea una certa angoixa tant als pares c om als infants, i esdevé un fet que
requereix esforç I planificació, constituint un moment crític en la vida de
l’infant. Aquesta etapa inicial d’escolarització, es un temps delicat, en el
qual s’inicia el procés d’adaptació escolar.
Durant
el procés d’adaptació es van elaborant els sentiments de pèrdua o guany que
suposa la nova situació, fins arribar a una acceptació interna de la mateixa.
La
persona adulta al llarg de la seva vida s’ha hagut d’afrontar diverses
transicions (iniciar la vida laboral, independitzar-se de la família, ...) amb
els corresponents processos d’adaptació als canvis i a les noves situacions.
L’adult, amb la seva experiència pot comprendre i acompanyar l’infant en el
periode d’adaptació, però el procés pròpiament dit, l’ha de fer el mateix
infant, és un procés personal i voluntari que pot derivar en diferents
respostes d’acord amb les diferents tipologies d’infants, famílies i centres:
·
Uns infants fan
una autèntica adaptació interna de la nova situació sense gaires dificultats.
·
Uns altres fan
també una autèntica acceptació després de passar per un període conflictiu que
finalment es resol.
·
Un petit grup es
resigna, sense arribar a fer una autèntica acceptació de la nova situació.
Aquest últim grup és el més delicat, l’infant vol fer el que toca, donar gust als
adults, però te un conflicte intern, que no pot ser ignorat pels adults que
l’envolten.
Què
suposa per un infant l’inici de l’escolarització
Aspectes
positius
1.- Sentiments de tornar grans, de poder: obertura a un nou mon, noves
experiències, majors possibilitats.
2.- Afirmació de la seva identitat, independència, autonomia, socialització.
3.-
Una millor distribució del temps.
Certes
alteracions
1.
regressions:
pèrdua de control d’esfínters, tornar a voler xupeta, ...
2.
somatitzacions:
vòmits
3.
conflictes
psíquics: insomni, plors, rebuig, inhibició, ...
De
l’encert que tinguin els adults en acompanyar l’infant durant aquest procés,
dependrà en gran part el seu futur èxit escolar i social. Si el centre i els
pares i mares s’impliquen, es crea una complicitat escola-família i
s’endolceixi aquest procés, l’adaptació no te perquè presentar problemes.
Com poden actuar els pares i mares?
Prepara l’infant per a les
situacions de separació habituals deixant-lo estones amb persones de confiança;
explicant-li que tornarem, no enganyar-lo ni marxar d’amagat.
Posar límits als infants
establint dins l’àmbit familiar unes normes clares i senzilles, d’acord amb
l’estat i la capacitat de l’infant. Es important mantenir-les amb serenor i amb
fermesa, això l'ajudarà adaptar-se a les normes del centre.
Una vegada elegit el Centre
visitar-lo, passejar pels voltants, perquè l'infant es familiaritzi amb els
espais, materials, persones...
·
Parlar a l'infant
de l'escola amb naturalitat, en la mesura en què pugui fer-se'n càrrec. S'ha de
parlar amb l'infant en positiu, no utilitzar l'escola per intentar canviar
conductes o hàbits no desitjats.
·
Cal acomodar
paulatinament els horaris de l'infant els que tindrà a l'escola.
·
No s'han de fer
canvis importants en les rutines de l'infant, que coincideixin amb l'inici de
l'escolarització, canviar de casa, treure la xupa, els bolquers... sí
s'estiueja a un lloc diferent on està l'escola, cal tornar amb uns dies
d'antelació, i si l'infant va a l'escoleta durant l'estiu, com a mínim l'hauria
de deixar una setmana abans de començar l'escola.
·
Procurar tenir
disponibilitat horària per acompanyar l'infant en el seu procés d'adaptació en
el centre.
Què farà l'escola?
-
Una vegada acabat el termini de matricula l'escola fa una reunió per tots els
pares novells, en la qual donem compte de com duim a terme dit procés
d'adaptació.
-
Repartim enquestes a les famílies per tal de conèixer millor a l'infant.
-
Demanem que els primers dies els pares acompanyin a l'infant, ja que són uns
dies molt especials. Organitzem torns perquè els primers dies de setembre
pares/infants puguin compartir experiències a nivell d'aula. Els infants
observen la comunicació/interacció que es dona entre familiars, educador/a i
companys, fet que tranquil·litza i dóna confiança a l'infant davant aquest nou
espai.
-
Aquest termini, passats uns quants dies es va normalitzant, de mica en mica els
pares van deixant els infants al centre per períodes cada cop més llargs fins
que es normalitza l'horari. El familiar acompanyant sempre s'ha d'acomiadar
afectuosa i tranquil·lament de l'infant, sense enganar-lo i procurant no
allargar aquest moment.
- Recomenem que per quedar a dinar i dormir a l'escoleta els infants haurien
d'estar mínimament adaptats.
RECOMANACIONS PER UNA MILLOR ADAPTACIÓ DELS VOSTRES INFANTS EL PROPER CURS
Encara que els vostres fills/es el proper curs vagin amb la mateixa tutora, us volem fer un parell de recomanacions que contribuiran a començar el curs amb una bona predisposició.
Són les següents:
Si penseu: canviar-los d'habitació, llevar-los l'objecte vinculant, llevar-los el pit o el biberó,..., fer-lo ara, no espereu a fer-ho 15 dies abans de començar el curs i molt menys en començar el curs.
Ja sabem que a l'estiu tots/es ens desbaratem, canviem horaris de menjades i de son. Els infants a vegades es dormen al cotxet si sortim a sopar o de viatge, compartim habitació si anem de viatge o a la casa de la platja o a un hotel,... Per tot això, us demanem que 4 ò 5 dies abans de començar l'escola intentem que tot torni a la normalitat: horaris (de menjar i de dormir), que dormi al seu llit i a la seva habitació, qeu faci la migdiada com cal,... Això facilitarà la seva tornada a l'escola.
No deixeu de donar-los els aliments necessaris per créixer encara que no els agradi tant: fruita, peix,...
Gaudiu estant amb ell/a però intenteu no crear-li dependència. Ha de tenir estones de joc ell sol mentre vosaltres sou a fer alguna tasca inclòs a alguna altra habitació (això a casa que és l'entorn que coneix, no a un lloc desconegut per a ell).
A l'hora de dormir penseu que li heu d'ensenyar a fer-ho ell tot sol a casa. Esforceu-vos perquè així a l'escola el vostre infant no ho passarà malament ja que aquí hi ha més infants i no podem donar exclusivitat a cap d'ells.
Acostar-vos pels voltants del centre i contar als infants el perquè: "això és s'escoleta, vindràs aquí un poquet a jugar amb els altres nins i nines..."
Parlar en termes positius de l'escola. L'infant ha de veure el centre com un lloc agradable. Aniria bé que anéssiu a comprar junts la motxilla, que la preparéssiu plegats a casa... Fer-li partícip dels preparatius.
PROCÉS D'ADAPTACIÓ DELS INFANTS D'1 A 2 ANYS (Infants nous)
Acompanyar als vostres infants en el seu procés d'adaptació és opcional no és obligatori, però es recomana fer-ho pel bé dels infants. Teniu en compte que:
Tornar a la rutina costa i separar-se dels pares més.
El primer dia sencer a l'escoleta, després d'estar de vacances, es fa molt llarg, per això, aconsellem actuar de la següent manera:
Primer dia: Un membre de la família (mare, pare, padrina...) quedarà dins l'aula i s'asseurà a terra on hagi establert la tutora. Es mantindrà assegut com a figura de seguretat i referència per l'infant. No podrà aixecar-se ni anar darrera l'infant. Serà l'infant qui anirà a estar amb ell/a si ho necessita.
Quedaran una hora el primer dia.
Segon dia: Igual que el primer dia, però als 30 min. (el temps ho decidirà la tutora) s'aixecarà i s'acomiadarà de l'infant i sortirà de l'aula. Si l'infant no accepta la separació el familiar tornarà a l'aula passats 10 minuts. Si l'infant l'accepta i queda tranquil tornarà a l'aula als 30 minuts. Quan torni se'n durà a l'infant.
Al dia següent, es parlàra amb la tutora de com es segueix fent l'adaptació fins que el procés hagi acabat per l'infant.
Paper de l'educadora:
Actitud tranquil·la que transmeti calma i seguretat als infants i als pares.
Preparar material en una panera que resulti atractiu pels infants per motivar-los a investigar, a mirar...
Establir contacte amb els infants respectant els seus desitjos: si accepta el nostre contacte o no...
Fer de mediadora entre els infants i els pares: rectificar alguna actitud dels pares, fer suggeriments, orientacions...
PROTOCOLS PRACTICANTS
Davant
la sol·licitud tant per part de la UIB, com de Madre Alberta Jiménez, i Escoles
de mòduls superior en Educació Infantil, per realitzar pràctiques al nostre
centre, com a Claustre hem pensat que seria convenient acordar un protocol
d’actuació i així que cada tutora actués de manera semblant. Dins d’aquest
protocol hem agafat els següents acords:
D’entrada
el primer dia compartirem amb elles/s:
v Horaris de les activitats que treballem al llarg del
dia.
v Espais a on les duem a terme.
v Persones que hi intervenim.
v Filosofia de l’escolta.
Al
cap d’un parell de dies, els explicarem en relació a cada una de les activitats
a desenvolupar en aquell moment (objectius, continguts, activitats, ...) i com
apliquem a partir de dites activitats la nostra filosofia de centre.
Oferirem
passats uns dies els nostre PEC i el PCC, el podran consultar les vegades que
vulguin, però els demanarem que no el treguin del cnetre. No podem fer
fotocòpia.
Els
donarem una copia del format d’informe que donem als pares i mares a fi de
curs, però en blanc, no referit a cap infant.
Creiem
també que entre altres motius, per no ser tan externes als infants, han de dur
bavero dins l’aula, el bavero l’hauran de dur de casa seva.
En
quan al RRI, nòmines. Hem decidit no posar-ho al seu abast.
Podran
assistir a les reunions de línia “edats” a on s’organitza el funcionament de
les aules per part de les tutores.
Finalment
els comunicarem que els primers dies serà bo que observin la nostra manera de
fer, tan sols després serà convenient que confrontin les observacions amb els
documents de centre.
