Les meves pors

a)    Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix

1.     Ets capaç de deixar l’autonomia suficient a l’infant perquè intenti primer fer les coses per ell mateix? O estaràs fent-li tu tot i agafant-lo tot el temps?

2.     Seràs capaç de canviar paquets, llevar mocs, vòmits i les demés coses que puguin ocòrrer, intentant fer bona cara i fent que sigui el més natural possible?

3.     Seràs capaç de seguir un horari tan estricte quan dus els darrers tres anys amb un dia com a mínim lliure a la setmana i fent molt menys de la meitat d’hores?

4.     Seràs capaç de seguir tots els consells que et vagi dient el teu tutor i saber callar o demanar-li sutilment quan creus que el teu tutor no fa una cosa de manera correcta?

5.     Seràs capaç de recordar els noms dels nens, la teva mestra, les altres companyes i professors que fan feina amb tu o et costarà prop d’un mes saber-los?

6.     Seràs capaç d’intereccionar amb els pares i anar-t’hi apropant cada vegada més per si els hi has de comunicar alguna cosa?

7.     Seràs capaç de col·laborar i suggerir idees per a les reunions què es puguin fer?

8.     Seràs capaç d’estar alguna estona sola amb tots els nens si la mestra ha de sortir per algun motiu?

9.     Seràs capaç de no cridar o renyar fortament als nens quan facin alguna cosa malament? Sinó intentar dir-li d’altres maneres?

10. Seràs capaç de no agoviar-te quan sentis un munt de nens plorant a la vegada o que et venguin a demanar tots de cop la teva atenció?

b)    Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.

1. Ets capaç de deixar l’autonomia suficient a l’infant perquè intenti primer fer les coses per ell mateix? O estaràs fent-li tu tot i agafant-lo tot el temps?

Crec que sí que seré capaç de fer-ho, suposo que em costarà una mica alhora de deixar-lo fer per si sol quan vegi que una cosa li costa o que per exemple s’embruta tota la cara de menjar perquè ho intenta sol, però intentaré estar-me quieta i deixar que ells segueixin el seu propi ritme.

De fet, avui, que és el tercer dia de pràctiques, la mestra m’ha dit que estava molt contenta de mi en aquest aspecte, perquè les altres practicants que havia tingut tot el temps agafaven als nens i a la mínima els ho feien elles.

Seràs capaç de canviar paquets, llevar mocs, vòmits i les demés coses que puguin ocórrer, intentant fer bona cara i fent que sigui el més natural possible?

Hem pensava que hi tendria més repulsió de la que he tengut. De fet, no m’ha costat gens fer-ho i fins i tot he estat jo qui ha agafat la iniciativa i he demanat per canviar-ne. En aquest aspecte m’he sorprès a mi mateixa.

Seràs capaç de seguir tots els consells que et vagi dient el teu tutor i saber callar o demanar-li sutilment quan creus que el teu tutor no fa una cosa de manera correcta?

Per ara no he tingut cap problema amb aquest aspecte, perquè tot el que m’ha dit la mestra m’ha semblat molt bé, però suposo que si algun dia veig una cosa que no m’agrada em costarà bastant dir-li.

Suposo que abans ho comentaré amb una companya de classe per assegurar-me de si el que ha fet no es correcta i després si no ho és, intentaria demanar-li a la mestra perquè va actuar d’aquella manera, intentant que paregui que el que vull és aprendre, no criticar la seva feina.

c)     Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

Els puc pensar i esperar a trobar-me amb alguna de les situacions per després saber com actuaré o actuaria. O també intentar respondre-les per aquí, i posar com pens que reaccionaria

3-     Seràs capaç de seguir un horari tan estricte quan dus els darrers tres anys amb un dia com a mínim lliure a la setmana i fent molt menys de la meitat d’hores?

Hem costa bastant seguir l’horari ja que és jornada partida, i faig feina els horabaixes. Però intentaré acostumar-m’hi tan aviat com pugui, per ara aquesta setmana només estam a dimecres i ja estic feta pols.

5-     Seràs capaç de recordar els noms dels nens, la teva mestra, les altres companyes i professors que fan feina amb tu o et costarà prop d’un mes saber-los?

Per ara (duc tres dies), ja em sé tots els noms dels nens de la classe i de les meves companyes i la meva tutora d’allà. Però hi ha els noms d’altres mestres del centre amb qui he estat aquests tres dies que encara no he estat capaç d’aprendre el nom. Esper no arribar a tardar molt.

6-     Seràs capaç d’interaccionar amb els pares i anar-t’hi apropant cada vegada més per si els hi has de comunicar alguna cosa?

Per ara no he tingut massa interacció amb els pares, de fet, només els he saludat o en alguns m’he presentat si s’han dirigit a mi. Però esper anar agafant confiança i conèixer les cares de cada pare i relacionar-les amb el nen i després ser capaç de comunicar-m’hi més.

7-     Seràs capaç de col·laborar i suggerir idees per a les reunions què es puguin fer?

Per ara hem fet una reunió de línia i més bé m’he limitat a escoltar. Però esper poder col·laborar més amb les que anem realitzant cada setmana.

8-     Seràs capaç d’estar alguna estona sola amb tots els nens si la mestra ha de sortir per algun motiu?

Crec que sí, ja que faig feina a una escola de música de 3 a 6 anys i tenc jo als nens sola a dins la classe.

9-     Seràs capaç de no cridar o renyar fortament als nens quan facin alguna cosa malament? Sinó intentar dir-li d’altres maneres?

Aquests dies he intentat no cridar-los i per suposat no els he renyat molt fort. He intentat dir-los-ho bé i reforçar més les conductes positives que no les negatives. Intentar donar les regles amb positiu.

10-Seràs capaç de no agobiar-te quan sentis un munt de nens plorant a la vegada o que et venguin a demanar tots de cop la teva atenció?

En els tres dies que duc, ja m’han passat les dues coses. I en el tema del plorar, al final del dia acab un poc nerviosa, perquè hi ha nens que quasi no aturen de plorar des de que el deixen fins que el venen a cercar i sentir-los tantes hores plorar m’acaba posant nerviosa, esper arribar acostumar-m’hi. En el tema de l’atenció, m’ha passat avui que feia bombolles de sabó al pati i han vengut molts nens de cop i també n’han volgut fer. M’he posat un poc nerviosa, però he intentat que els nens no ho notassin. Supòs que amb el temps, també aprendré a actuar millor.

Activitat feta a classe sobre les pors

PORS EN COMÚ

·       Por a no donar la suficient autonomia als infants. Fins on podem arribar?

·       A tenir un nen amb NEE

·       A tenir poca iniciativa.

·       A no saber reaccionar davant alguna cosa que el tutor (em paregui) que no faci bé. Relació amb el tutor.

·       A les reaccions dels infants. Si es podrà establir el lligam.

·       A no saber cançons, activitats,...

·       A no saber com interactuar amb la família.

·       Transmetre les nostres emocions negatives als nens.

·       Saber qui és el nostre paper dins l’aula.

·       A no saber diagnosticar un trastorn dins l’aula.

·       El fet de posar límits. Afrontar un conflicte.

·       Com ajudar a satisfer les seves necessitats.

·       Sabrem dur a terme bones observacions?

·       Tenim els coneixements necessaris per anar a fer pràctiques?

·       Podrem respondre a les expectatives de les famílies?

·       Com m’acolliran?

·       Trobaré aparcament?

·       Podré ser una mestre modèlica? I si m’equivoc?

·       Què necessita exactament cada infant a cada moment?

·       Des del primer dia he d’aconseguir ordre?

·       Els alumnes m’han d’adorar?

·       Una mirada meva ha de bastar perquè els alumnes entenguin el que vull dir?

·       I si descobreixo que això no es el que em pensava?

·       No puc amb el canvi de bolquers.

·       Les condicions en les que treball han de ser excel·lents.

·       No tinc prou temps. Tinc grans dificultats per escriure el diari.

·       Angoixa, apatia, desesperació, ansietat, timidesa, alegria.

·       No tenir clar quin és el meu paper.

0) Por a no donar suficient autonomia als infants. No respectar els ritmes.

1)Exemple:

Veure que no es poden llevar les sabates i a la primera ja llevar-les tu.

2) Per a què passa? 3) Quines són les causes?

Perquè no tenim paciència i no sabem respectar el ritme dels infants. Perquè ens dóna la sensació que són tan petits que no ho poden fer sols. Que depenen de nosaltres.

4) Què puc fer? Com reduir la seva incidència?

Apostar per l’autonomia de l’infant.

Tenir confiança amb les seves capacitats i ser pacient.

Esperar a què siguin ells que ens demanin ajuda, si ells ho consideren necessari.