Tres bones pràctiques

Ens han encomanat la tasca d’anar mirant diferent pàgines web i d’aquelles, elegir les tres que més ens han agradat i dir el perquè. La veritat és que no ha estat una tasca fàcil, sobretot entre les 6 darreres que em quedaven, ja que totes em pareixien molt interessants. Finalment, he vist que hi havia diversos temes que es repetien, i acabat optant perquè les 3 pàgines fossin variades, on es reflexessin 3 temes que considero com a pràctiques importants per a una escoleta 0-3. Finalment m’he decidit per:

 Juguem amb magranes

 http://www.xtec.es/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm

En aquesta plana web, es tracta i detalla, el procés i la importància de l’experimentació (ja sigui en activitats més complexes com projectes de treball o més simples com la panera dels tresors). En aquest cas, es treballa amb safates d’experimentació, tot i què per iniciativa dels infants, s’ha anat més enllà que les safates! Les magranes (la proposta d’experimentació) han arribat al terra amb paper continu!

Aquesta proposta m’ha agradat perquè és un clar exemple on els infants de coses petites, com les magranes, en fan coses grans. Com diem col·loquialment “han tret el suc”, a un objecte/aliment, que nosaltres, els adults, la única utilitat que li trobam, és la del menjar.

Però els nens, van més enllà, han investigat amb elles, han observat les seves formes, el seu color vermell intens, hi ha jugat, els han mossegat, els han aixafat, manipulat, investigat, tocat, ensumat, tastat, observat, olorat, assaborit, hi han pintat amb mans i peus. Les han fet interactuar amb altres objectes, com: rodets de pintar, pots, tubs transparents, safates, oueres i petxines, gràcies als quals els ha donat peu a transvasar-les, classificar-les, ordenar-les, distribuir-les, ficar-les, treure-les... i gran ventall més de possibilitats que tan sols els nens coneixen.  

D’aquesta manera, els nens han après de manera significa el què són les magranes i les possibilitats que aquestes els ofereixen, ho han pogut tocar amb les mans i també manipular-les i utilitzar-les amb la resta de sentits.

Per concloure, dir que d’aquesta “senzilla” proposta, n’ha sortit un món nou per a ells, un món que els ha obert portes cap a altres portes, i què aquestes els han conduit cap a altres camins. Per acabar voldria afegir un paràgrafs que he trobat a la plana web que parla sobre la llum, però que crec que també hi escau perfectament aquí:

“La tasca del mestre, és la de facilitar-los la descoberta i seducció d'un món que alhora és real, ric de fenòmens naturals i de fets que ens aporta l'herència de la nostra cultura, i màgic, ple de creativitat i d'evolució.”

Poder anar a beure aigua

http://www.xtec.es/~ccols/intercan/mallorca/escoleta/escoleta01.htm

Aquesta segona plana web, l’he elegida perquè m’ha recordat un dels moments quotidians que visc cada dia a l’escoleta on vaig a fer pràctiques. Però per altra banda, m’ha fet adonar-me que el que fem allà encara es pot millorar.

Estic a una classe 1-2 anys, “Les Cireres”, on després de berenar i dinar, donam aigua als nens. Sempre m’havia sentit molt orgullosa, perquè tot i ser una classe 1-2 anys, quasi tots els nens ja agafen el tassó sols (amb una o dues mans) i beuen aigua ells tot sols, de manera autònoma. El lema de la meva escola, com ja he comentat altres vegades, és: “nen capaç, mestre que acompanya”. Però després de llegir aquesta plana, m’he adonat que tot i que jo estava ben convençuda i orgullosa dels meus nens, encara ens queden moltes coses noves per provar i per recolzar la seva autonomia, i el que és més important, el de confiar de debò en les seves capacitats.

He volgut fer una taula comparativa dels reptes que ens duen cap a una millor autonomia dels infants i confiança en les seves capacitats, per comprovar quines coses ja realitza la meva escoleta i quines no.

Plana Web	Escoleta
Tassons de vidre	Tassons de plàstic
Aprenentatge actiu	Aprenentatge actiu
Nen autònom (beure sol)	Nen autònom (beure sol)
Abocar-se l’aigua	L’adult aboca l’aigua.
Eixugar l’aigua	L’adult eixuga l’aigua.
Tassons, gerra i tovallola a l’abast dels nens (que hi puguin accedir fora l’ajuda de l’adult).	No hi poden accedir fora l’ajuda de l’adult. Es troben a un prestatge. L’adult els dóna el tassó amb aigua i quan el nen ha acabat el tornar al seu lloc.
Elecció autònoma (poder decidir quan beuen, tenir-la sempre a l’abast).	Els nens beuen després de les menjades. Tot i què si algun nen en demana, se li proporciona.

Girar els tassons cap a munt o cap avall segons si ja estan utilitzats o no.

L’adult els torna a col·locar.

Veient la taula, he posat en verd, les coses que considero que afavoreixen l’autonomia dels nens i la nostra fe amb les seves capacitats. I en vermell, les coses que encara ens queden per millorar. Tot i què els nens de la plana ja són un anys més grans, és podrien fer més o menys les mateixes coses, o si més no, intentar adaptar-les a la seva edat.

Així, podríem:

• Canviar els tassons de plàstic per tassons de vidre.
• Que fos el nen qui s’aboca ell tot sol l’aigua, per a això, hauríem d’adaptar la gerra. Hauria de ser una gerra bastant petita, perquè els nens poguessin agafar-la (supòs que així i tot només podrien realitzar aquest punt els nens més grans de l’aula).
• Posar a disposició dels nens una tovallola, per poder eixugar aigua en cas que en tomin.
• Posar a l’abast dels nens els tassons, que hi puguin accedir per ells tot sols, fora que els ho hagi d’agafar l’adult i donar-los-hi.
• Posar els tassons a disposició dels nens, que puguin anar a beure aigua sempre que tenguin set, fora necessitat de demanar-ho.
• Ensenyar als nens a que els tassons girats cap avall són encara els nets, i saber que el seu l’han de deixar girat cap amunt un cop han acabat.

Crec que si avançassim amb aquests aspectes, estaríem donant un vot més de confiança als nen, i donant-los més autonomia. Per què si nosaltres, com a educadores, no creiem amb ells, qui ho farà?

Espais i materials

http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm

La darrera plana, l’he elegida perquè moles cops no donam la importancia necesaria als espais i materials, els quals es troben o utilitzen els nens.  L’any passat a l’assignatura d’Estratègies Educatives en la Primera Infància, varem tractar aquest tema.

I després de donar-li voltes i repassar els apunts que tenia, he arribat a la conclussiu, que és necessari un espai còmode, càlid, familiar, acollidor, adaptat a les necessitats i l’estatura dels nens, fora colors excessivament intensos, amb terres sòlids per a què puguin caminar, amb diferents racons per a cada activitat i per a poder jugar, ben distribuits, ordenats, espais/ambients que propossin, suggereixin, promoguin, amb una estètica adequada,..., és a dir espais amb personalitat pròpia, però que respectin les necessitats i ambicions dels nens, que donin seguretat, però que no siguin sobreprotectors. Espais amb possibilitats, amb una decoració adequada, no excessiva. Resumint, un espai adaptat a les capacitats i necessitats dels nens, tan físiques com psicològiques.

Del material, s’ha de premiar la varietat d’aquest: estructurat, no estructurat, de rebuig, etc. Uns mateixos objectes fets amb diferents materials: fusta, tela, metall, plàstic, vidre (dur), ferro, pedra, ... Hem de tenir en compte uns mínims de seguretat: que no es pugui descompondre massa, que no siguin molt petits (no s’ha d’ofegar) i que no siguin tòxics. A més, haurem de tenir en compte que sempre n’hi hagi la varietat suficient i que també siguin suficients per tots els nens. Aquests materials, han de ser de bona qualitat i suggerents per als nens, que els provoquin les ganes d’interectuar-hi.

I quina importància té tot això? Doncs cobrir les necessitats dels nens, afavorir la seva autonomia, el seu desenvolupament, les seves ganes d’aprendre, la seguretat (fora arribar a la sobreprotecció), que siguin atractius estèticament per als infants, saciar la seva necessitat per aprendre. En poques paraules, ajudar als seu creixement global.