UNA BONA PRÀCTICA A L'AULA DE "LES CIRERES"

L’autonomia del nen abans de psicomotricitat

Els nens de la nostra aula, tenen els mitjons de psicomotricitat dins unes capses de sabates, que estan amagades a d’alt, als prestatges.

Aquesta bona pràctica consisteix, en què just abans d’anar a psicomotricitat, posam a l’abast dels nens, les capses. Cada nen ha d’identificar la seva, agafar-la i asseure’s a una paret en concret.

Què és la psicomotricitat ?– Susanna Páramo Rute

Preparació per començar la sessió

“Els infants es llevaran les sabates. La finalitat que tenim amb aquest fet és augmentar l’autonomia dels infants, i un cop llevades, que els infants puguin posar tot el peu a terra, que descobreixin una altra sensació al trepitjar, caminar, córrer, etc. fora sabates”.

Després, ells sols, s’intenten llevar les sabates i posar-se els mitjons (nosaltres estam pendents  per si necessiten ajuda).

 Un cop finalitzat el procés, posen les sabates dins la capsa i després s’han d’aixecar i anar a posar la capsa de sabates a la paret dels estants. Les mestres sempre van reforçant cada un dels passos que van fent.

 

Finalment, en ordre, un rere l’altre, van cap a la sala de psicomotricitat. Acompanyats amb una mestra al davant i l’altra al darrera.

He anat revisant els documents de centre que tenen a l’escola i també he demanat a la tutora sobre ells, però la pràctica no està veritablement documentada en ells, a part de la petita menció sobre el tema que fa na Susanna Páramo en el document de “Què és la psicomotricitat?”. Així que he agafat alguns  fragments d’un document de centre que parlaven un poc sobre el tema o més sobre l’autonomia dels infants i el paper que ha de dur a terme la mestra en aquests casos.

Memòria final del seminari “infants capaços, mestres que acompanyen”

“L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge, desenvolupament”. No ens hem d’avançar a les seves accions, no l’hem de dirigir, l’hem d’acompanyar i crear un entorn que l’estimuli a desenvolupar les seves capacitats: psíquiques, físiques, afectives, socials i intel·lectuals.

Ser capaç de crear-se una identificació pròpia, basada en el coneixement del seu cos, de les seves possibilitats, de les seves limitacions, de les estratègies de les quals disposa per superar-les. Al mateix temps destriar-se dels altres, a partir del coneixement.

Conceptes a tenir presents:

Hem de treballar l’entorn proper a l’infant, el que té a ma, el que passa a cada moment el dia a dia.

Hem de crear una actitud de curiositat envers d’ell, per tant, nosaltres hem de ser observar amb el cinc sentits (pedagogia de l’escolta) i glapir allò que els interessa.

Donada l’edat dels nostres infants hem de tenir molt present que per ells, res es rutinari, tot i que la vida a l’escola i les propostes es duguin a terme dia darrera dia, sempre son novetats per ells.

A on ha de mostrar la seva autonomia l’infant? En les tasques quotidianes habituals. Per tal, cal una programació de la vida quotidiana i quan fem aquesta programació és quan li donam importància.

Les rutines l’ajudaran a anticipar i en conseqüència li donaran seguretat, confiança.

Les rutines ho són per les educadores, no per als nens .”