REFLEXIÓ SOBRE LES PRÀCTIQUES

Des del primer moment que vaig arribar al centre, em vaig sentir molt acollida i arropada, tant pel personal que treballa al centre (tant docent com no docent) com pels infants. Crec que el fet que em sentís tan a gust m’ha ajudat molt alhora d’agafar confiança i implicar-me des de bon principi en els hàbits de l’escola.  En pocs dies, ja hem sabia tots els noms dels nens de la meva aula, dels nens d’altres aules, de tots els mestres i d’altre personal que també es troba a l’escola.

Em va semblar un poc estrany, però quan vaig començar no vaig sentir por, sinó moltíssimes ganes d’aprendre, intentar aplicar tot el que m’havien ensenyat durant aquests dos anys i mig, i sobretot d’apropar-me a la classe, a la seva manera de fer, incorporar-me a l’aula com una més, cosa que va ser possible gràcies a la gran acollida que ja he esmentat abans.

Durant les pràctiques, hi ha hagut dies “millors” i dies “pitjors”, dies en què m’ha costat més saber com comportar-me davant algunes reaccions dels infants (com per exemple alguna “pataleta” o no voler menjar alguna cosa) i dies en què tot semblava sortir rodat i en el mateix moment sabia com comportar-me. Aquests moments d’incertesa han anat minvant setmana a setmana, ja que com tot, suposo que vas agafant experiència i taules per  reaccionar d’una manera més ràpida i eficaç a les coses. Tot i així, encara em queda un llarg camí per recórrer, però gràcies a la meva tutora, l'experiència que vaig adquirint i a les diferents mestres que van passant per l'aula, puc anar avançant.

El que més m’ha sorprès de tot el període de pràctiques és la rapidesa en què aprenen els nens, sempre he sentit dir que “els nens són com esponges”, però fins aquest any, no ho he pogut tenir a mà, i després d’aquest temps, no puc fer res més que corroborar-ho. En el poc temps que duc allà, he passat de veure com nens que es quedaven asseguts tot el dia plorant, han començat a caminar, com molts dels nens deien les seves primeres paraules i fins i tot frases! Com han après a rentar-se les mans, ...

M’encanta despertar-me els matins i pensar “què és allò nou què aprendré avui?”, ja que no hi ha dia què me’n vagi sense descobrir alguna cosa nova: sobre la rapidesa amb què avancen els nens, sobre els passos que van seguint fins aprendre a gatejar, sobre els diferents trucs que hi ha per acostar el menjar als nens quan no el volen provar, sobre les habilitats i imaginació dels nens, i un llarg etcètera que seria difícil acabar i en el que segur que demà hi podria posar alguna cosa nova. 



El que sí que m'agradaria aprendre, i per ara no se m'ha donat la possibilitat, és com fer les tutories. Allà en el centre, tenen una nova política, on els comentaris dels mestres s'han de fer amb fets i no amb opinions. Crec que són una manera molt interessant de fer-les i m'agradaria poder assistir a alguna per tastar directament la manera de reaccionar del mestre i dels pares, i així poder fer-me una idea de com són realment. 

Ara ja ens trobam a més de la meitat de les pràctiques, em sembla increïble que ja duem quasi 3 mesos al centre, el temps passa volant quan el gaudeixes!