REFLEXIÓ SOBRE LES PRÀCTIQUES

Des del primer moment que vaig arribar al centre, em vaig sentir molt acollida i arropada, tant pel personal que treballa al centre (tant docent com no docent) com pels infants. Crec que el fet que em sentís tan a gust m’ha ajudat molt alhora d’agafar confiança i implicar-me des de bon principi en els hàbits de l’escola.  En pocs dies, ja hem sabia tots els noms dels nens de la meva aula, dels nens d’altres aules, de tots els mestres i d’altre personal que també es troba a l’escola.

Em va semblar un poc estrany, però quan vaig començar no vaig sentir por, sinó moltíssimes ganes d’aprendre, intentar aplicar tot el que m’havien ensenyat durant aquests dos anys i mig, i sobretot d’apropar-me a la classe, a la seva manera de fer, incorporar-me a l’aula com una més, cosa que va ser possible gràcies a la gran acollida que ja he esmentat abans.

Durant les pràctiques, hi ha hagut dies “millors” i dies “pitjors”, dies en què m’ha costat més saber com comportar-me davant algunes reaccions dels infants (com per exemple alguna “pataleta” o no voler menjar alguna cosa) i dies en què tot semblava sortir rodat i en el mateix moment sabia com comportar-me. Aquests moments d’incertesa han anat minvant setmana a setmana, ja que com tot, suposo que vas agafant experiència i taules per  reaccionar d’una manera més ràpida i eficaç a les coses. Tot i així, encara em queda un llarg camí per recórrer, però gràcies a la meva tutora, l'experiència que vaig adquirint i a les diferents mestres que van passant per l'aula, puc anar avançant.

El que més m’ha sorprès de tot el període de pràctiques és la rapidesa en què aprenen els nens, sempre he sentit dir que “els nens són com esponges”, però fins aquest any, no ho he pogut tenir a mà, i després d’aquest temps, no puc fer res més que corroborar-ho. En el poc temps que duc allà, he passat de veure com nens que es quedaven asseguts tot el dia plorant, han començat a caminar, com molts dels nens deien les seves primeres paraules i fins i tot frases! Com han après a rentar-se les mans, ...

M’encanta despertar-me els matins i pensar “què és allò nou què aprendré avui?”, ja que no hi ha dia què me’n vagi sense descobrir alguna cosa nova: sobre la rapidesa amb què avancen els nens, sobre els passos que van seguint fins aprendre a gatejar, sobre els diferents trucs que hi ha per acostar el menjar als nens quan no el volen provar, sobre les habilitats i imaginació dels nens, i un llarg etcètera que seria difícil acabar i en el que segur que demà hi podria posar alguna cosa nova. 



El que sí que m'agradaria aprendre, i per ara no se m'ha donat la possibilitat, és com fer les tutories. Allà en el centre, tenen una nova política, on els comentaris dels mestres s'han de fer amb fets i no amb opinions. Crec que són una manera molt interessant de fer-les i m'agradaria poder assistir a alguna per tastar directament la manera de reaccionar del mestre i dels pares, i així poder fer-me una idea de com són realment. 

Ara ja ens trobam a més de la meitat de les pràctiques, em sembla increïble que ja duem quasi 3 mesos al centre, el temps passa volant quan el gaudeixes! 

REFLEXIÓ SOBRE UNA BONA PRÀCTICA A L'AULA DE LES CIRERES

Crec que l’autonomia que demostren els infants en tot el procés que es du a terme abans d’anar a psicomotricitat és una bona pràctica d’aula, ja que en ella es té molt present l’autonomia dels infants i es confia plenament amb les seves capacitats. He de dir, que a nivell de centre, totes les aules de la mateixa línia, duen a terme a mateixa pràctica, però a la nostra aula, les Cireres, hem afegit que els nens aprenguin a identificar els seus objectes personals (capsa, sabates i mitjons), i què, tot i què en principi no estava previst per part nostra, molts d’ells ja identifiquen també els dels companys.

Aquesta pràctica es fa amb un grup de 12 infants d’entre 1 i 2 anys (hi ha nens nascuts des de març fins al desembre, per tant, la diferència entre ells i el seu nivell maduratiu, és notable). D’entre ells, no hi ha cap nen amb necessitats educatives especials. Aquesta bona pràctica, es du a terme el dilluns, uns deu minuts abans d’anar a fer psicomotricitat (que sol començar sobre les 10.00 h) i l’espai on es du a terme, és la seva aula habitual, l’aula de les cireres.  

Tot i què costa acceptar-ho, però ens podem adonar (com vaig fer jo després de mirar les fotografies de la primera setmana de pràctiques) hi ha alumnes que sempre et criden més l’atenció i estàs més pendent d’ells. M’he adonat que hi ha segons quins nens que potser hi tens més afinitat, o que ells ja des de ben petits tenen un do especial per captar la teva atenció. Per exemple, hi ha alguns nens, què tot i que es saben llevar les sabates perfectament, no se les lleven fins que te s’asseus al seu costat i observes i recolzes tot el procés. Són petits detalls, que potser no t’anadones al moment, però que si vas reflexionant el què fas diàriament, repassant fotografies, parlant amb els altres mestres..., te’n pots adonar i d’aquesta manera arribar a corregir.

D’aquesta manera, també hi ha alumnes que passen més desapercebuts, perquè mai et venen a ensenyar el que fan, i no et venen a cercar o potser no et criden tant l’atenció. Per tant, si tu no n’ets conscients, no els pots donar resposta. Així què és important fer un anàlisi de consciència de la nostra tasca, recordant la nostra actuació i si en aquesta he estat pendent de tots els nens de l’aula. I si em deixat algun infant, tenir-ho en compte i intentar rectificar-ho per a la propera vegada.

La meva tutora, n’és plenament conscient del que passa, per tant intenta fixar-se en tots els nens, de manera especial en els que normalment no et venen a cridar l’atenció, per així poder donar a cada un tota l’atenció que necessiten. Igual que ella, jo crec, que sempre et sols fixar en alguns nens en concret, perquè et criden més l’atenció, ja sigui d’una forma positiva, com per exemple per ensenyar-te alguna cosa que ja saben fer bé, com de manera inadequada, com per exemple si peguen o mosseguen. Però, hem de ser conscients d’això, i posar els mitjans necessaris perquè tots els nens rebin l’atenció que necessiten i no passin desapercebuts.

Alguns dels objectius i aprenentatges que promou, són:

·        Promoure l’autonomia dels infants.

·        Aprendre a llevar-se les sabates.

·        Aprendre a posar-se els mitjons.

·        Aprendre a seure.

·        Reconèixer les seves pertinences i les dels companys.

·        Aprendre a col·locar les coses als seus lloc.

·        Reconèixer l’espai on es col·loca cada cosa.

·        El reconeixement dels objectes personals.

·    Afavorir el desenvolupament de les seves capacitats per a conèixer-se a ells mateixos i interpretar el seu entorn.

·        Tenir cura dels seus objectes personals (la seva capsa, mitjons i sabates).

·        Afavorir la capacitat de concentració, per a posar-se les sabates.

·        Desenvolupar la motricitat fina.

En ella, es treballen les tres àrees d’educació infantil:

·        Coneixement de sí mateix i autonomia personal.

  Formar-se una imatge ajustada i positiva de si mateix a través de la interacció amb els altres i de la identificació gradual de les pròpies característiques, possibilitats i limitacions, desenvolupant sentiments d'autoestima i autonomia personal.

  Conèixer i representar el seu cos, els seus elements i algunes de les seves funcions, descobrint les possibilitats d'acció i d'expressió, i coordinant i controlant cada vegada amb major precisió gestos i moviments.

  Realitzar, de manera cada vegada més autònoma, activitats habituals i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment d'autoconfiança i la capacitat d'iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les seves necessitats bàsiques.

  Progressar en l'adquisició d'hàbits i actituds relacionats amb la seguretat, la higiene i l'enfortiment de la salut, apreciant i gaudint de les situacions quotidianes d'equilibri i benestar emocional. 

·        Coneixement de l’entorn.

 Relacionar-se amb els altres, de forma cada vegada més equilibrada i satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de comportament social i ajustant la seva conducta a elles.

·        Llenguatges: Comunicació i representació

  Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge i gaudir, d'expressió d'idees i sentiments, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.

  Comprendre les intencions i missatges d'altres nens i adults, adoptant una actitud positiva cap a la llengua, tant pròpia com a estrangera.

Aquesta pràctica es fonamenta en:

·        Afavorir la progressiva autonomia personal dels infants.

·        Respectar el nivell maduratiu dels infants.

·        Tenir en compte les individualitats dels infants.

La Filosofia de l’escola es basa en la idea d’infant capaç. A les educadores els seria més fàcil, més ràpid i més còmode fer-ho elles, enlloc de donar l’oportunitat de fer-ho a cada nen,  de donar-li el temps que cada un necessita.

Les educadores s’encarreguen d’acompanyar als infants en els seus reptes, els observen enregistrant els seus avanços i preparen l’espai i el material perquè puguin desenvolupar totes les seves capacitats.

Aquestes llibertat d’actuació per part dels infants no és del cent per cent sinó que és dóna dins un marc de normes (poques i clares), que els permeten sentir-se segurs. Aquestes són absolutament necessàries pel funcionament ja no només del centre sinó dins la vida.

Crec que tant el centre com la mestra, estan molt contents amb aquesta pràctica, perquè es veuen els avanços que van fent, l’autonomia que van adquirint, setmana a setmana. I ells mostren la seva satisfacció, quan nosaltres reconeixem i els diem que ho han fet bé. L’aprendre a llevar-se les sabates per ell sol, es troba dins la filosofia principal del centre “INFANT CAPAÇ, MESTRE QUE ACOMPANYA”. Per tant, el centre li atorga una gran importància a aquests petits, grans avanços.

Algunes pràctiques no podem trobar al centre:

·        Mesclar els infants de diferents edats.  Crec que seria positiu que els nens de diferents edats per fer algunes activitats, tallers, al moment del pati,... De fet, el pati d’1-2 i el de 2-3 es troben connectats i a cops he demanat a la meva tutora, perquè la barrera que els separa sempre està tancada i si no seria bo que l’obrissin. Ella sempre hem respon encongint-se d’espatlles, com si em digués que ella hi estaria d’acord, però que el centre ho ha decidit així.

·        Beure amb tassons de vidre i no plàstic. Tenguin a l’abast els tassons. Aquesta millora l’he tret de l’altra pràctica que vaig fer, on vaig posar una taula comparativa on crec que s’explica bastant bé com es podria millorar.

·        Menjar amb els infants per donar-los un bon exemple. Crec que és una bona pràctica ja que es dona exemple als infants de com comportar-se al temps del dinar i que et vegin menjar de tot. Algunes companyes m’han comentat que ja hi ha centre que la duen a terme, però tot i així, jo crec que hi hauria d’haver algú (sobretot a les aules dels més petits) què estàs més pendent per si ha d’ajudar algun nen a menjar, o fer-li provar algun plat que des de ben primer moment es nega a menjar.

·        Maleta de traspàs. Ja fa un parell d’anys que he sentit a parlar d’aquesta pràctica i em sembla molt interessant que els nens que el canvi d’escola (o fins i tot de línia) es faci amb aquesta maleta. De fet, en el nostre projecte de millora, l’hem inclosa, ja que ens sembla una pràctica molt interessant.

Alguns aspectes bàsics que ha tenir una bona pràctica

·        Respectar l’autonomia dels infants.

·        Respectar els ritmes dels infants, el seu moment evolutiu.

·        Respectar la identitat dels infants.

·        Respectar (dins el possible) els seus desitjos i  les seves opinions.

·        Bona organització, però al mateix temps que sigui flexible.

·        Bona presentació, amb materials provocadors.

·        Que permeti establir vincles afectius (nen- adult).

·        Que es cregui amb el que es fa.

·        Que hi hagi intencionalitat educativa.

·        Donar protagonisme a l’infant.

·        Que tengui un valor pel centre

·        Que sigui prenentatge vivencial i significatiu.

·        Que sigui una pràctica documentada, i que es reflexioni, per poder millorar-la en cas que sigui necessària. 

UNA BONA PRÀCTICA A L'AULA DE "LES CIRERES"

L’autonomia del nen abans de psicomotricitat

Els nens de la nostra aula, tenen els mitjons de psicomotricitat dins unes capses de sabates, que estan amagades a d’alt, als prestatges.

Aquesta bona pràctica consisteix, en què just abans d’anar a psicomotricitat, posam a l’abast dels nens, les capses. Cada nen ha d’identificar la seva, agafar-la i asseure’s a una paret en concret.

Què és la psicomotricitat ?– Susanna Páramo Rute

Preparació per començar la sessió

“Els infants es llevaran les sabates. La finalitat que tenim amb aquest fet és augmentar l’autonomia dels infants, i un cop llevades, que els infants puguin posar tot el peu a terra, que descobreixin una altra sensació al trepitjar, caminar, córrer, etc. fora sabates”.

Després, ells sols, s’intenten llevar les sabates i posar-se els mitjons (nosaltres estam pendents  per si necessiten ajuda).

 Un cop finalitzat el procés, posen les sabates dins la capsa i després s’han d’aixecar i anar a posar la capsa de sabates a la paret dels estants. Les mestres sempre van reforçant cada un dels passos que van fent.

 

Finalment, en ordre, un rere l’altre, van cap a la sala de psicomotricitat. Acompanyats amb una mestra al davant i l’altra al darrera.

He anat revisant els documents de centre que tenen a l’escola i també he demanat a la tutora sobre ells, però la pràctica no està veritablement documentada en ells, a part de la petita menció sobre el tema que fa na Susanna Páramo en el document de “Què és la psicomotricitat?”. Així que he agafat alguns  fragments d’un document de centre que parlaven un poc sobre el tema o més sobre l’autonomia dels infants i el paper que ha de dur a terme la mestra en aquests casos.

Memòria final del seminari “infants capaços, mestres que acompanyen”

“L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge, desenvolupament”. No ens hem d’avançar a les seves accions, no l’hem de dirigir, l’hem d’acompanyar i crear un entorn que l’estimuli a desenvolupar les seves capacitats: psíquiques, físiques, afectives, socials i intel·lectuals.

Ser capaç de crear-se una identificació pròpia, basada en el coneixement del seu cos, de les seves possibilitats, de les seves limitacions, de les estratègies de les quals disposa per superar-les. Al mateix temps destriar-se dels altres, a partir del coneixement.

Conceptes a tenir presents:

Hem de treballar l’entorn proper a l’infant, el que té a ma, el que passa a cada moment el dia a dia.

Hem de crear una actitud de curiositat envers d’ell, per tant, nosaltres hem de ser observar amb el cinc sentits (pedagogia de l’escolta) i glapir allò que els interessa.

Donada l’edat dels nostres infants hem de tenir molt present que per ells, res es rutinari, tot i que la vida a l’escola i les propostes es duguin a terme dia darrera dia, sempre son novetats per ells.

A on ha de mostrar la seva autonomia l’infant? En les tasques quotidianes habituals. Per tal, cal una programació de la vida quotidiana i quan fem aquesta programació és quan li donam importància.

Les rutines l’ajudaran a anticipar i en conseqüència li donaran seguretat, confiança.

Les rutines ho són per les educadores, no per als nens .”