Projecte de millora

El nostre projecte de millora és el de “Relació escola- família”, i va ser elegit pel centre on estam fent pràctiques. La directora ens va comunicar que havien elegit aquest tema, perquè consideraven que la relació que mantenien amb les famílies, si bé era existent, trobaven que no era la suficient. El que pretenia la directora, era que sobretot intentàssim involucrar a aquelles famílies que intentaven evadir la relació amb el centre. 

Per començar amb el projecte, varem fer un anàlisi de quines activitats ja es feien al centre per mantenir aquesta relació, algunes d’aquestes activitats que varem trobar, varen ser les següents: notícies diàries a l’agenda per part dels pares (contant el que havien fet la tarda del dia anterior o el cap de setmana), anotacions dels tutors si succeïa algun esdeveniment especial amb aquest nen (per exemple si havia mossegat) o per demanar alguna cosa (ex: necessita drapets),  resum diari del dia penjat a la porta (explicant els esdeveniments més especials, si hi havia hagut protragonista, la proposta que s’havia realitzat, etc.), reunions trimestrals (on s’elegien alguns temes per parlar amb els pares, els temes de la reunió del 3r trimestre, que ha estat la que he pogut presenciar, han estat: què és la psicomotricitat? I el llevar els drapets), tutories (que poden ser demanades tant pels pares com pel tutor), comunicacions mitjançant papers (per anunciar conta-contes, taller de crespells...), xerrades a l’ entrada i sortida dels nens (per comentar com ha anat el dia o algun esdeveniment especial, si necessita medicament,...) i  plafons sobre els hàbits dels nens (que eren dels nens de 2-3 anys quan eren nadons). 

Un cop varem saber tot el que es feia al centre, varem començar a pensar, idear o cercar algunes activitats noves, i a més, intentar que aquestes també involucressin als pares que semblaven no tenir gaire interès per a mantenir la relació. 

Al principi anàvem bastant perdudes en el tema, perquè com podien fer involucrar a aquestes famílies, si ni el mateix centre no en tenia ni idea de per on començar? Nosaltres tampoc no podíem obligar a les famílies a participar en activitats que ells no volguessin. Així que anàrem a parlar amb el nostre tutor i amb na Maria Ferrer sobre el tema. Entre els dos, ens varen ajudar a orientar el projecte i ens varen donar idees sobre algunes activitats a realitzar, a més de molta bibliografia per a llegir (comptant diversos llibres i articles). 

A partir de la bibliografia, els consells que ens havien donat i de l’objectiu d’intentar involucrar a aquestes famílies, varem començar a  idear diverses activitats, de les quals, durant les nostres pràctiques n’hem pogut fer quatre: 

Guia de relació escola-família:  aquesta guia està estreta de diversos llibres i articles que ens va recomenar na Maria Ferrer, i a partir d’aquí, varem realitzar una guia per poder ajudar a sabre a les tutores així com s’havien de comportar, quina era la millor manera de dir alguna cosa, quines coses era millor no dir-les,... sobretot alhora de parlar amb aquelles famílies que semblen no tenir massa interès. 

Enquesta: l’enquesta contava amb diferents activitats/tallers on els pares havien de decidir quines els agraden més i quin era l'horari que preferien per tal d'incloure els tallers en el programa del pròxim curs. A més, l’enquesta contava amb un apartat d’observacions, on els pares podien indicar altres activitats o el que ells trobassin oportú. Cada línia tenia la seva pròpia enquesta, i aquestes varen ser donades a les reunions del 3r trimestre. La idea, és que per l’any vinent (a principi de curs), les mestres tornin a passar les enquestes per així saber en quines activitats estan realment interessats els pares i en quin horari. De tal manera, es pretèn que aquestes famílies no tenguin excusa alhora de fer una activitat que han elegit i que també han pogut elegir l’horari.

 Plafons: hem actualitzar els plafons de les nostres classes, ja que, com he comentat abans, els únics plafons que hi havia a l’escola eren els dels nens que ara estan cursant 2-3 anys, però que les fotografies eren de quan eren nadons. Per a això, cada una se n’encarregà d’actualitzar els plafons de la seva classe, a 1-2 es va actualitzar amb el tema dels hàbits (que s’havia parlat a la reunió del 2n trimestre) i a 2-3 es va actualitzar amb les sessions de creativitat, psicomotricitat o safates d’experimentació. De tal manera, preteníem que només havent de posar una mirada, els pares poguessin veure del que són capaços els seus fills, era una manera de dir-los que els seus fills ja són molt autònoms i capaços (què és el lema de l’escola). A més, alhora de penjar els plafons (que es troben penjats just al costat de la seva aula, a la seva altura), varem fer-ne una petita presentació als nens, ensenyant-los el que feien i fent una breu explicació. Després varem sortir tots a fora a penjar-lo de tal manera que els nens sabessin on estava penjat i els ho poguessin ensenyar als pares. Així que diàriament, tot i què el plafó ja du un parell de setmanes penjat, els nens segueixen ensenyant als pares el plafó i tot el que fan. 

Cançoner: varem realitzar aquesta activitat sobretot a petició del nostre tutor. El cançoner consisteix amb un recopilatori de totes les cançons que es canten a l'escoleta. Nosaltres varem apuntar a l’agenda de cada infant, que cada pare que estàs interessant amb dit CD, ens en podria dur un i nosaltres el gravaríem. Aquesta era una manera que els pares sabessin el que fan els nens a l’escoleta i quines cançons canten. La proposta ha tingut molt èxit, i a la meva classe, de 12 nens que hi ha, 11 ja han dut el CD.  A més, una nena ha apuntat apuntat aquesta setmana (com a notícia a l’agenda) que cada dia demanava als seus pares pel CD i que tota la família ja estava impacient per poder escoltar-lo. 

Altres activitats que hem deixat enregistrades i explicades al nostres projecte, han estat: racó pels pares, crear un blog (aquesta proposta la volíem dur a terme aquest curs, però davant la gran negativa tant per part de la mestres com per part de la directora, no l’hem dut a terme), taller de ioga per a famílies,...

De tot el que hem plantejat, hem intentat assessorar-nos el millor possible, comprovant apunts d’anys anteriors, nombrosa bibliografia proporcionada i informació per internet. 

Per la nostra banda, tenim alguns dubtes que el projecte arribi a anar més enllà que les activitats que hem realitzat nosaltres aquest any, ja que si bé és el centre que va elegir el tema, tampoc no han mostrat gaire interès per canviar els seus hàbits (que els aporten la seguretat). Però tot i així, han valorat la nostra feina i l'han respectat, donant les gràcies pel que sí que podran incorporar.

Per finalitzar, per avaluar el nostre projecte, hem passat la Guia als mestres, perquè la puguin veure i demanar-nos si tenen algun dubte. A més, hem realitzat graelles, per a la guia, el cançoner i els plafons, per passar-los als mestres i veure si realment complien els objectius que ens havíem plantejat amb ells, a part de poder saber l’opinió dels mestres (en totes les graelles hem posat un apartat d’observacions, per si els mestres volen afegir-hi alguna cosa i perquè les graelles no fossin tan tancades). De les altres activitats que hem deixat escrites, no hem podrem fer una avaluació ja que aquestes no s’han dut a terme, sinó que només s’han plantejades. 

Finalment dir que crec que hem arribat bastant lluny amb el nostre projecte, i que aquest m’ha fet adonar de la complexitat que hi ha en la relació escola- família, així com els diferents contextos o punts que s’han de tenir en compte perquè aquesta arribi a bon port. 


Part de la bibliografia utilitzada, és:

http://www.centrocolibri.es/pedagogia-acercade.html

http://www.mercetraveset.com/psistemica.html

1. PALACIOS, J. I altres. “Els fills i les filles als caps dels seus pares i mares: idees, expectativies i actituds”. Guix d’Infantil, n.2, Juliol-agost 2001 (37-40)

2. LOPEZ, F. “Tipus i funcions de la família”...Rev. Guix d’Infantil, núm. 16. Nov.-Des., 2003 (pags. 35-39)

3. AA. VV (2003): “La participación de los padres y las madres en la escuela”. Barcelona: Graó.

4. Bassedas, E.; Huguet, T., Solé, I (1996): “ Aprendre i ensenyar a l’educació infantil”. Barcelona: Graó.

5. Comellas, M. J. (2008). “Familia y escuela: compartir la educación”. Barcelona: Graó

6. Palou, S. (2004) “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia”. Barcelona. Graó

7. Paniagua, G (2009): “ L’estil comunicatiu amb les famílies”. Rev. Guix d’Infantil, núm. 51.

Parlant dels altres projectes...

Senyora poesia

Crec que aquest és un projecte molt interessant, ja que no només han aconseguit millorar l’hora de la sortida, com era el principal objectiu, sinó que a més han aconseguit que els nens es comencin a familiaritzar amb el llenguatge, l’expressió corporal, cultural (a través dels contes i danses populars). I no només això, sinó que també pogut aconseguir la col·laboració de les famílies. Crec que és un projecte molt engrescador i ambiciós, on els nens a part de normalitzar les seves sortides, també poden aprendre moltes coses.

El que m’ha resultat molt interessant, és que aquestes activitats es troben totes relacionades per un fil conductor (la Senyora Poesia amb el seu cofre). És a dir, no són activitats soltes, sinó que pareix que d’alguna manera tenen una continuïtat i que es troben connectades entre sí.

A la meva escoleta, els nens surten a les 12 (els que no queden a menjador), però n’hi ha que comencen a sortir a partir de les 11.30 (la minoría). Per tant, estaria bé que l’activitat començàs a les 12 menys quart, i que com fan elles, a mesura que anassin sortint els altres nens, alguna de nosaltres (o les tutores) l’anàs introduint en l’activitat.

A més, crec que aquesta activitat també es podria realitzar per als nens que (a la nostra escoleta), surten a la tarda (en aquest cas començaria a les 5). Pel demés, ho deixaria igual, ja que els nadons, a la nostra escoleta, també duen un horari diferent.

Crec que aquesta activitat em podria aportar un gran aprenentatge cultural sobre les nostres cançons, balls, poesies i gloses.

Els obstacles que veig en ella, és que la Senyora Poesia cada dia realitza activitats diferents, i en aquestes edats tan primerenques, crec que és millor repetir un parell de vegades les activitats (encara que sigui deixant passar un parell de dies pel mig). Per altra banda, per a les mestres, crec que és un poc complicat haver de crear una activitat cada dia, més que res per la falta de temps.

Com avaluació: Després d'una activitat les practicants participants fan una avaluació de la resolució de la activitat (resposta dels infants, actitud de la mestra, imprevistos, etc). Realitzam fotografies dels infants, penjam plafons per informar a les famílies del que s'ha fet, hem fet vídeos, i recull de material.

També feim una observació de les evidencies, es a dir, els infants ens demanen per la Senyora Poesia, tot el dia canten i reciten els poemes i cançons que els hem ensenyat, felicitacions dels pares, etc.

Escola- família

Aquest projecte és d’escola- família, però pel que varen descriure les meves companyes, pareix més un projecte encaminat a reforçar el vincle pares-fills amb la figura de l’escola com a referent.

D’aquest projecte, no puc dir que res m’hagi resultat nou, ja que a l’estar fent nosaltres també el projecte escola família, m’he trobat en què aquest projecte només és una petita part del nostre projecte. Ja que l’activitat proposada, també està inclosa en el nostre projecte. Només que nosaltres hem bifurcat aquesta activitat amb dues: per una banda, hem proposat fer una racó dels pares (activitat que com la següent només l’hem deixada escrita, ja que per ara, no se’ns ha deixat dur-la a terme) a l’àmplia entrada que té l’edifici de la nostra escoleta. Allà posaríem uns sofas, amb llibres i articles de consulta perquè els pares poguessin mirar, a part de que fos un lloc de reunió perquè els pares poguessin parlar tranquil·lament dels seus problemes. Per altra banda, nosaltres també vàrem proposar la vinguda d’alguna especialista (o els temes assequibles, per les tutores, els poden realitzar elles), perquè vingués a fer xerrades a l’escola sobre possibles temes que podrien interessar als pares.

Els obstacles que he vist en aquest projecte, és que crec que nosaltres encara no tenim els suficients coneixements com per fer una reunió sobre el vincle afectiu, ni la sufient pràctica com per parlar als pares sobre problemes en la negativa de menjar o en altres tipus. Crec que hagués estat millor que en aquest cas la reunió l’haguessin realitzada les tutores (amb col·laboració de les practicants, per suposat), però que no tot el pes hagués anat damunt elles. Per altra banda, no em pareix massa positiu fer dues reunions amb el tema dels contes, ja que si bé aquests són importants la segona activitat no seria ben bé una reunió, sinó un conta-contes.

Materials Naturals.

L´objectiu és que els infants realitzin diferents construccions amb els materials i els combinin (passin pedres per l´interior dels tubs, per exemple). Aquesta proposta té una finalitat més manipulativa i de descoberta dels materials. L´objectiu de potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre.

D’aquest projecte l’únic que m’ha resultat nou, és que guardin els materials no estructurats o naturals dins uns prestatges específicament per a ells. Ja que, a la meva escoleta es fa molta feina amb aquest tipus de material, per a treballar-lo, els nens tenen el joc heurístic (un cop a la setmana) i les propostes de material no estructurat (tres cops a la setmana) a 1-2 anys. Els més grans, fan safates i els nadons paneres dels tresors, per tant, amb aquest tema d’aquest tipus de material, els nostres nens ja en van ben servits.

Crec que al meu repertori professional no podria aportar res nou, a part, de com he dit guardar tot aquest material en uns prestatges en concret. Ja que pel demés, crec que són molt millor les propostes de material no estructurat i el joc heurístic que es fa a la meva escola, ja que a part que tenim més material, el treballam més cops i l’anam variant. Per altra banda, crec que s’hauria de trobar un punt mig, ja que si els nens fan joc heurístic, crec que bastaria fer una proposta de material no estructurat un cop (màxim dos) a la setmana.

L’avaluació d’aquest projecte es farà mitjançant observacions cap als infants quan interactuin amb aquest material.  

Materials naturals i reciclables.

Aquesta proposta té una finalitat més manipulativa i de descoberta dels materials. L´objectiu de potenciar la presència de materials naturals i no estructurats al centre.

D’aquest projecte l’únic que m’ha resultat nou, és que guardin els materials no estructurats o naturals dins uns prestatges específicament per a ells. Ja que, a la meva escoleta es fa molta feina amb aquest tipus de material, per a treballar-lo, els nens tenen el joc heurístic (un cop a la setmana) i les propostes de material no estructurat (tres cops a la setmana) a 1-2 anys. Els més grans, fan safates i els nadons paneres dels tresors, per tant, amb aquest tema d’aquest tipus de material, els nostres nens ja en van ben servits.

Crec que al meu repertori professional no podria aportar res nou, a part, de com he dit guardar tot aquest material en uns prestatges en concret. Ja que pel demés, crec que són molt millor les propostes de material no estructurat i el joc heurístic que es fa a la meva escola, ja que a part que tenim més material, el treballam més cops i l’anam variant. Per altra banda, crec que s’hauria de trobar un punt mig, ja que si els nens fan joc heurístic, crec que bastaria fer una proposta de material no estructurat un cop (màxim dos) a la setmana.

Com avaluen:

Coses massa disperses, s’han desviat molt del tema de materials naturals. Han d’aprendre a separar projecte de millora d’acció de millora. Teatre i plafó són els importants i vinculats als materials.

Joguines reciclades. Menorca

Aquest projecte té com a objectius: proposar alternatives alhora de crear joguines, vitar consumisme i excés, crear joguines per a la diversitat (evitant, sexe, diners, etc.), introduir el material no estructurat com a joguina d’aula, potenciar la creativitat dels infants, potenciar el reciclatge i els beneficis que aquest aporta.

M’ha sorprès molt el fet que arribassin a crear les joguines elles, i la imaginació que han tingut alhora de crear-les. A més, totes les joguines que ens varen explicar tenien un sentit pedagògic d’aprenentatge. Per tant, tot i que les joguines fossin certament tancades, almenys tenen una utilitat educativa al mateix temps que els nens en poden gaudir igualment.

Crec que aquestes joguines es podrien adaptar a la meva escoleta en les propostes que donam els matins abans de berenar (on a vegades donam cotxes, pepes, ...). Envers d’això, ara també donariem joguines per a un fi tancat, però aquestes serien naturals.

Com a dificultat, he trobat que algunes de les joguines que varen crear, com el Mr. Potato (per aprendre les parts del cos), necessiten una retroalimentació per part d’un adult, i per tant, el nen no hi podria jugar sol. Per altra banda, mentre el mestre està pendent únicament d’aquell nen, no pot tenir també la seva mirada en els altres.

Avaluar: Graella per cada joguina per veure si complien els diferents objectius i després han parlat amb les tutores que els han dit que trabaven que les joguines seguien sent massa tancades, però que era culpa seva, perquè les han fet fer sols joguines.

Blog

Aquest projecte, té dos tipus d’objectius:

• Objectius del centre: apropar-se a les famílies, rebre feed-back d’altres escoletes, obrir-se al món.
• Objectius de les educadores: introduir-se en les noves teconologies, afavorir l’observació, pensar en com documentar l’observació (visual o escrit). Ara el centre té accés a internet. Ja comencen a fer entrades.

Promou un aprenentatge per part de les mestres sobre com utilitzar les noves tecnologies alhora de documentar i comunicar-se amb les famílies.

El projecte en sí no m’ha resultat molt nou, ja que nosaltres, en el nostre projecte escola-família, un dels objectius era crear un blog per millorar la comunicació entre ells. Per tant, en la nostra explicació d’aquesta activitat en ell, ho havíem proposat més o menys tot igual. Però, en el nostre cas, per poca disposició de les mestres i de la directora del centre, la proposta no és durà a terme. Ja que elles no saben manejar les noves tecnologies i tampoc estan disposades a aprendre’n. 

Per a avaluar:

Tasca de formació i motivació del professorat. Posar-los feinetes cada setmana per anar avaluant els progressos.

Han hagut de deixar de banda alguns objectius per formar a les mestres. Però aquests objectius es veuran en un futur.

Psicomotricitat

Aquest projecte, té com a objectius: Millorar la sessió de psicomotricitat, estructurar-la bé, crear una guia per tal que el projecte tengui una continuïtat

Aquest projecte promou l’aprenentatge de com realitzar una sessió de psicomotricitat ben feta, amb tots els seus moments.

L’única cosa que m’ha resultat nova, és l’ús d’una mascota com a referent. Pel demés, crec que per fer el projecte han seguit bastant la teoria de B. Aucouturier, que vàrem estudiar minusiosament l’any passat a l’assignatura de psicomotricitat que vàrem tenir.

A la meva escola, ja és realitzen les sessions de psicomotricitat seguint les indicacions de B. Aucouturier, i per tant, els moments ja estan ben estructurats, la sala ja està perfectament equipada i les mestres saben en rol que han de dur a terme. Així només em quedaria per adaptar el tema de la titella, que soc reticent a posar-lo perquè no acab de veure clar que hi hagi una titella dins l’aula de psico, no la trob necessària.

Per tant, aquest projecte no m’ha fet aprendre massa res nou.

No hi veig cap dificultat ni obstacle, l’únic impediment que hi veig es que no puguin canviar res del mobiliari ni aferrar res per les parets.

Avaluació: Acceptació de les mestres duent a terme la sessió ben estructurada. Per introduir als nens en segons quines rutines quan falta poc per acabar el curs, ha estat molt difícil, ja que no fan cas.

Cançoner infantil

Aquest projecte té com a objectius: que els infants adquireixin una gran quantitat d’aprenentatges significatius, que s’ho passin bé al mateix temps que estan aprenent, que els infants aprenguin a valorar la música.

D’aquest projecte m’ha semblat interessant que s’emprin diferents recursos plàstics alhora de fer el cançoner, i sobretot que els col·laborin en l’elaboració d’aquests. Pens que si els infants ajuden a fer-lo, això els farà sentir com una cosa seva, més propera, que no si ho realitza un altre.

Crec que aquest projecte es podria adaptar a la nostra escola, elaborant tota aquesta part plàstica que he estat comentat, al CD de cançons (que canten a l’escoleta) que nosaltres hem fet. I per suposat, estaria molt bé, també poder realitzar-la amb els infants.

L’avaluació la realitzen fent observacions dels infants, si aquests estan atents, participatius, si van aprenent vocabulari, les normes, etc.

Restructuració del pati 

Els objectius que tenen aquests projectes, són: oferir més material als infants, i que sigui més variat, disminuir els conflictes entre els infants, enriquir el moment de joc lliure.

D’aquest projecte, m’ha cridat l’atenció la gran quantitat de racons que han proposat per aquest. Per una banda hem sembla molt interessant, però per l’altra pens, que és com dur l’aula a fora, i pens que el temps del pati és un moment perquè l’infant pugui gaudir d’un joc més lliure.

Si bé aquest projecte seria aplicable a la nostra escola, ja que el nostre pati no està dividit per racons, crec que, com he dit, no m’acaba de fer això de dividir el pati per racons, ja que almenys a la nostra escola, els nens ja tenen racons a l’aula.

Restructuració de l’espai

L'objectiu d'aquest projectes, és el de distribuir tot l'espai del centre.

Aquest projecte m’ha resultat molt interessant, perquè no tothom té l’oportunitat de distribuir tot l’espai d’una escola. M’ha cridat molt l’atenció la manera que han tingut de distribuir els espais. 

Per altra banda, seria impossible poder fer això a la nostra escola, ja que l’edifici és nou (té 5 anys d’antiguetat) i quasi totes les aules ja estan distribuïdes, fins i tot les aules que encara no s’empren per l’ús que tindran en un futur, ara tenen un altre ús.




Per finalitzar, dels projectes de millora que ens han presentat les companyes de l'Itinerari B, m'ha sorprès molt la gran variació dels temes elegits, i en conseqüència, això m'ha fet reflexionar sobre la gran quantitat d'aspectes que podem millorar en una escoleta, ja sigui de 0-3 o de 3-6. Un dels tems dels projectes que m'han semblat més interessants, és el del traspàs dels nens de les escoletes 0-a a les de 3-6 i la gran quantitat d'activitats que es proposaven en dit projecte, per tal de millorar l'experiència dels nens. 


Per altra banda, també he trobat a faltar en molts projectes la seva avaluació, crec que aquesta, juntament amb tenir clars els objectius i el per què fem el projecte (que també he trobat a faltar en alguns projectes), és un punt molt important i referencial per saber si els canvis que hem volgut aplicar, s'han aplicat correctament, quines són les coses que hem fet bé i quines altres encara podem millorar. En el nostre projecte de millora, aquest punt crec que és el que més ens ha costat, però amb l'ajuda dels tutors i dels professor/es de la UIB, n'hem pogut quedar ben satisfets (l'explicació de l'avaluació del meu projecte es troba a d'alt, en verd).